Igual que tothom (o quasi) té una vida interior, aviat la gent portarà un passaport de portes endins anomenat passaport sanitari. En això les persones ens assemblem a les plantes i també a Mongòlia. N'hi ha d'interior i d'exterior. Les criatures d'interior no som gaire de viatjar. Un dels millors pretextos per no anar més enllà de la botiga de queviures de la cantonada és l'internacionalisme. Diuen que el remei per als nacionalismes consisteix en veure món, però succeeix el contrari, com més països es visiten (anava a dir coneixen) més nacionalista es torna tothom. Això funciona per acumulació, com quasi tot a la vida. Veure que tothom té un país és com veure que tothom té un patinet elèctric: s'acaba volent tenir-ne un com qualsevol fill de Déu. No és que vulgui comparar els països amb els patinets, encara que tots dos siguin un perill per a la gent que va tranquil·la per la vida.

Avui, amb el passaport del covid, recordem la veritable condició de tots els passaports del món. No són tant una garantia que permet circular els individus pel planeta, com el dret comprensible que exerceixen les societats a defensar-se dels individus. Els afectats per la barreja hippy de Rousseau i Grateful Dead patim el prejudici de preferir l'individu a les societats. Però Hobbes també tenia raó, i un no pot refiar-se mai dels seus semblants. ¿Algú posaria la mà al foc per qui és com un mateix?

Musicalment, Hobbes sempre va estar més a prop dels Sex Pistols que de la Costa Oest. La diferència que hi ha entre Hobbes i Rousseau és la mateixa que trobem entre Brummell i el comte d'Orsay (dos dandismes a escollir): l'abisme entre les illes i els continents. Tot passaport porta dins un abisme. Aquest cop li podien haver donat un altre nom menys compromès: certificat, document, targeta, fe de vacuna... però que s'hagi imposat la paraula passaport confirma una tendència generalitzada a crear comunitats uniformes. Ha quedat ben palès que l'única solució a la pandèmia és la vacuna (i la majoria de gent encara està per vacunar a tot el planeta). Però, d'altra banda, hem de veure que a l'esclatar la pandèmia vam començar parlant de guerra i hem acabat amb passaports. Tot allò que no és Orwell i 1984, és H.G. Wells, Morlocks i Elois.