BarcelonaTinc la biblioteca endreçada per colors. Això, en el món del llibre, és una heretgia, però dins del meu cap té molt de sentit per dos motius. El primer és estètic: és com queda més maca i, per a mi, que en una altra dimensió soc arquitecta i/o interiorista, aquest és un argument de pes.

El segon motiu té a veure amb el meu cervell. Fa temps que m'he fet un autodiagnòstic de TDAH. És sorprenent que, treballant envoltada de psicòlegs i, després de fer teràpia amb dos professionals diferents, a ningú se li hagi acudit mai que la meva incapacitat per ser puntual, la tendència a procrastinar fins que no tinc un deadline a sobre, la infinitat d'interessos i la dificultat per finalitzar projectes, les ganes de xerrar i d'interrompre els altres quan parlen, l'ansietat desmesurada i un llarg etcètera; tot això tingui a veure amb un perfil cognitiu neurodivergent. Però quan ets una dona i els estudis de símptomes de la majoria de manuals diagnòstics s'han fet amb homes, estàs venuda. I si ets intel·ligent, has estat una bona estudiant i la feina et va bé, encara has de sentir-te una impostora perquè t'has acostumat a amagar les dificultats.

Una de tantes és la meva incapacitat per recordar noms. Una vegada, una coneguda va venir a una presentació i em va demanar que li firmés un llibre. He dinat en més d'una ocasió amb ella i, de fet, em cau molt bé. Però no vaig ser capaç de recordar el seu nom i, com que em sabia greu (i vergonya) preguntar-l'hi, vaig improvisar una dedicatòria on es notava tres pobles que no me'n recordava de com es diu, i vaig quedar pitjor.

'Escriptor jueu trilogia'

En la mateixa línia, mai recordo el nom dels autors o dels títols dels llibres que he llegit. Així que, si tingués la biblioteca endreçada per ordre alfabètic, trigaria una eternitat a trobar els llibres, perquè primer hauria de fer una cerca a internet tipus "escriptor jueu trilogia", si volgués rellegir Philip Roth, per posar un exemple. Però, en canvi, recordo perfectament el color dels llibres que he llegit i sé que El trastorn de Portnoy, seguint amb l'exemple del mestre Roth, és vermell en l'edició que tinc.

Així que, ja ho sabeu, a partir d'ara, si voleu conèixer millor una persona, no només heu de saber què llegeix, si no també com endreça la seva biblioteca. Serà infal·lible.