El dia que Diògenes va pixar sobre els comensals amb una cama alçada
BarcelonaErasme de Rotterdam (1469-1536; doncs, un autor molt actual) va escriure un Elogi de l’estupidesa que hauria de ser lectura obligatòria als instituts: tot hi té vigència, educa i distreu. (Vegeu la traducció catalana de Jaume Medina, Ed. 62 i d’altres.) Entre moltes coses, Erasme és autor de més de quatre mil adagis (Adagia, en llatí), escrits com a exercicis de llatí i grec, i de conversació, per a les escoles. En trobaríem molts que podrien divulgar-se avui dia amb el mateix propòsit didàctic del segle XVI perquè, com hem indicat, Erasme ja és un autor dels nostres dies. Hi ha més d’una traducció dels adagis al català, parcial, que trobareu a Llibres de l’Índex i a Edicions de la ela geminada. Són bones. Tot saber aprofita.
En triem un a l’atzar, el núm. 778, perquè vegi el lector com el proverbi correspon a una sentència catalana encara molt viva. El traiem de la magnífica edició francesa de Les Belles Lettres, ara en format assequible, dirigida per Jean-Christophe Saladin, París, 2019, en cinc volums portàtils en capsa.
Erasme hi posa el títol “Ut sementem feceris, ita et metes”, que no es pot traduir de cap altra manera que amb aquesta expressió catalana: “El que sembraràs, allò colliràs”. Vol dir, com és cosa de saviesa popular, que si de jove estudies i treballes, de gran colliràs el fruit del teu esforç. A la inversa no és exactament veritat: hi ha molta gent que no ha fet res de bo als anys de la seva educació —ni tan sols llegir un llibre— i ara es guanya la vida magníficament.
Sembla que el primer que va encunyar aquest proverbi va ser Ciceró, però Erasme també recorda que Plaute, a la comèdia Epidicus, fa recitar una cosa semblant. Traduït: “Sembrada ben feta i collita penosa, cosa galdosa!” Sant Pau va escriure: “Aquells que sembren amb la carn, només colliran la carn de la corrupció. Qui sembrarà amb l’esperit, rebrà l’esperit de la vida eterna”. Eurípides, a la seva Hècuba, va dir: “Patireu les conseqüències dels vostres principis” —encara que hi ha polítics amb mals principis que tenen molt d’èxit. Diògenes Laerci, l’autor de les Vides dels filòsofs il·lustres, explica que l’altre Diògenes, el cínic (que en grec ve de “gos”, amb totes les seves virtuts), es trobava en un dinar i un li va tirar al filòsof, per ser de l’escola canina, un os com es faria amb un ca; llavors Diògenes, volent que l’ofensor “collís el mateix que havia sembrat”, es va posar a pixar sobre els comensals amb una cama alçada: també “com ho faria un gos”. No es van poder queixar.
¡Lliçons interminables dels clàssics, grecs, romans o humanistes, sempre doctes i de gran moralitat! Ara van a la baixa. Ja tornaran, com va passar a Europa després de les invasions bàrbares.