Compreu, compreu llibres, encara que no els llegiu!
Fa pocs dies, una amiga em parlava d'una novel·la que li interessava, que em deia que sortia "a la llista dels més llegits". Seria meravellós que existís aquesta llista, però en realitat es tractava de la dels més venuts. És una confusió que sempre em fa somriure, i que es produeix especialment per Sant Jordi, quan ens entossudim a fer previsions i llistes dels llibres més venuts, que no sabrem mai si seran els més llegits. Potser ens podria ajudar a tenir xifres reals de lectura el sistema que utilitza una llibreria de Nova York que he descobert a Instagram: tots els seus llibres porten un microxip que permet fer el seguiment de la teva lectura, per saber si has arribat fins al final. De fet, això té conseqüències en el preu: abans de pagar-lo, et pregunten "si compres o si llegeixes". Si tens intenció de llegir el llibre que has triat, et fan un descompte, però si detecten que, dos mesos després, no l'has obert, t'arriba un càrrec extra a la targeta.
Al vídeo, una de les clientes diu que ha pagat el preu "de compra", i no "de lectura", perquè sap que no té temps per llegir la novel·la que s'emporta. Un altre, en canvi, es considera lector per primera vegada: fins que va trobar aquesta llibreria, només feia de comprador. Explica que, per a ell, els llibres només eren trofeus; feia anys que no n'obria cap. Li agrada la nova relació que hi ha establert: "Ara els compro i els llegeixo". Si, com em va passar a mi, trobeu que alguna cosa no quadra amb aquesta llibreria, us diré que, efectivament, no existeix; és una broma molt ben feta d'en Sam Bronowski, un comediant i periodista francès que viu a Nova York. Se'n fot una mica dels compradors compulsius i dels hàbits de (no) lectura, però ho fa amb gràcia, i la paròdia funciona molt bé, perquè això de comprar llibres i no llegir-los, pel motiu que sigui, deu ser universal.
No fa gaire, va venir a casa una amiga que va voler saber si m'havia llegit tots els llibres que tinc. Com d'altres vegades que m'ho han preguntat, em va avergonyir una mica dir que no. De fet, n'hi ha moltíssims que ni tan sols he obert, però m'agrada que hi siguin, perquè són llibres que m'interessen, i vull pensar que algun dia podré llegir-los (els lectors acostumem a tenir aquesta percepció utòpica del temps). L'Umberto Eco ho explicava molt bé: ell tenia una biblioteca de més de 30.000 llibres, i la pregunta de si els havia llegit tots era molt recurrent, en el seu cas. La seva resposta era la mateixa que la meva, però amb una diferència importantíssima: ell responia que no, que en tenia moltíssims de pendents, però ho deia amb orgull. Per a Eco, eren tan importants com els que ja havia llegit, perquè tots aquells llibres representaven un coneixement que l'esperava. Eren plens de curiositats que desitjava satisfer, significaven una promesa imminent de nous sabers. De fet, considerava que era una bestiesa pensar que havies de llegir tots els llibres que compraves, o que no en podies adquirir de nous abans d'acabar-los tots: "D'algunes coses, a la vida, cal tenir-ne sempre un gran subministrament, encara que només n'utilitzem una part". Així que ja ho sabeu, feu cas al savi Umberto Eco, i aquests dies regaleu i regaleu-vos molts llibres, sense remordiments. Bon Nadal!