Els clubs de lectura com a salvació dels vampirs

BarcelonaPotser una de les impugnacions més encertades i insolents al dogmatisme lector, al que diuen que cal llegir, o no cal, l'ha fet l'escriptor de novel·les de por Grady Hendrix al seu llibre Guía del club de lectura para matar vampiros (Minotauro, 2021). Les protagonistes d'aquest llibre són unes dones de Charleston (Carolina del Sud, un món sudista), que s'han apuntat a un club de lectura. Es troben als anys 90, la dècada en què algú va dir que la humanitat havia arribat a la fi de la història. Són mares i joves, i tenen una família tradicional i injusta, i malauradament també la lectura i els llibres formen part d'aquest determinisme, d'aquesta condició irrevocable de les coses. Això passa molt sovint.

Un arriba als llibres seguint un fil semblant a la llibertat i es troba engarjolat en prejudicis, lectures fetes a correcuita, pàgines i pàgines que un ha desistit d'entendre i, cosa que és pitjor, amb l'obligació de dir-ne alguna cosa. En una entrevista que li van fer a la revista Windumanoth (núm. 13, setembre, 2021, el títol és el nom d'una heroïna fantàstica de l'Ana María Matute), Grady Hendrix explica que va inspirar-se en el club de lectura de la seva mare, i que de petit l'odiava, encara que de gran va comprendre que el club formava part d'un complex ritual (o potser una farsa) que aquelles dones havien bastit per protegir els seus fills, les seves famílies i a si mateixes. Protegir-se de la vida quotidiana. A la novel·la, les protagonistes comencen llegint llibres diguem-ne que amb valors, tots molt adients..., però de seguida es rebel·len i creen el seu propi club de lectura centrat principalment en històries de true crime, és a dir, literàriament desacreditades. Tot i que els problemes amb el vampir del títol arribaran per una altra banda, d'aquesta determinació d'emprendre el seu propi camí lector neix també l'empenta, l'autoconfiança, per encarar-se amb la vida diària d'una manera més compromesa (compromesa amb els seus actes). La lectura no és un camí, sinó la manifestació del que som. I els vampirs no estan als llibres, sinó al carrer. A l'esmentada entrevista, l'autor afegeix que el terror literari consisteix a explicar la vida quotidiana, però amb estones menys avorrides.