Un dels punts en què era esperable que la gramàtica de l’IEC (GLC) ampliés la norma és el dels relatius amb antecedent precedits de preposició. Era esperable que al costat de “La crisi de què / de la qual et parlo” o “La proposta a què / a la qual t’oposes” passés a ser també correcte, almenys en registres informals, “La crisi de la que et parlo” o “La proposta a la que t’oposes”. Per una raó: la nova norma s’obre, en part, a noves formes per evitar errors sistemàtics d’usuaris cultes i ben formats; per ser més assimilable. I és habitual que fins i tot escriptors bastant competents incorrin en els de la que i a la que.

El cert és que la forma preposició + el que ja era habitual a principis del XX. En la Gramática de la lengua catalana (1912) Fabra ho admetia. Corregia o depurava, doncs, el que ja era general i tenia molts números de ser un cas d’evolució influïda pel castellà (i no pas d’interferència). I ho corregia per fer-ho “més català” però també per un logicisme entossudit a dotar cada valor sintàctic d’una forma específica (a “Parlo d’aquesta crisi i de la que vindrà” el de la que té un altre valor sintàctic), obviant que la llengua fa sovint multifuncional una forma perquè és més àgil i perquè els contextos ja eviten l’ambigüitat.

Potser conscient d’això, Badia va passar de veure-hi el 1961 una “ construcción castellanizante nada recomendable ” a dir el 1994 que “atesa l’extensió social d’aquesta construcció, que no és d’avui i és prou documentada, jo no m’atreviria a proscriure-la del llenguatge corrent, si bé no l’admetria en el més correcte”.

Que fa la GLC? No la proscriu, però gairebé. Ni sí ni no sinó pse. Afirma que és “d’influència forana” (no pas no genuïna) i que apareix en registres informals, però “que s’evita en els formals”. Què coi ens està dient? Per què no la rebutja i prou? Sap de sobres que, sent un error constant, només la pot aturar proscrivint-la. I seria desitjable que si l’accepta per les raons que hem dit al primer paràgraf, ho fes menys ambiguament.