En què s'assemblen un banc i la Setmana del Llibre en Català?

BarcelonaSi teniu ocasió de passar pel Disseny Hub Barcelona aquest cap de setmana, encara podreu visitar l'exposició Miguel Milà. Dissenyador (pre)industrial, fantàstica. A més de mostrar-hi obres icòniques del creador (ho voldreu tot), fa un recorregut per la seva vida i la seva trajectòria, posant en valor una manera de treballar molt artesanal i respectuosa, tant amb els materials com amb els oficis. Hi ha una mena de "filosofia Milà", del perquè i el com dels objectes que dissenyava, que queda molt ben explicada també a través d'un vídeo on apareix ell mateix conversant amb diverses persones. El meu moment preferit és quan parla dels bancs (en va dissenyar molts). "Crec molt en el banc com a element de comunicació –deia Milà–. Quan seus en un banc, ja t'obligues a dir bon dia". És veritat que la conversa potser quedarà en el bon dia i prou, ell també ho afegia, però em va encantar aquesta manera de concebre un banc. Vaig sortir del DHUB amb un llibre de Milà sota el braç i pensant, justament, en la Setmana del Llibre en Català.

Hi havia estat el dia abans, la Mercè, festiu a Barcelona. Feia un dia preciós i la vaig trobar plena a vessar. Me la vaig mirar des de fora, i vaig pensar que era un punt de trobada bastant insuperable. Li robo l'expressió a Milà, i la qualificaré d'element de comunicació de primer ordre. Em va encantar veure la quantitat de converses entre passejants i editors que s'hi produeixen. És l'única vegada a l'any que hi ha aquest intercanvi tan directe, que un editor pot comunicar-se d'aquesta manera amb els lectors, i viceversa. M'agrada colar-me a les casetes dels editors i llibreters que conec i xerrar una estona amb ells, però aquesta vegada va ser, literalment, impossible: no paraven de vendre. La conversa amb Oblit Baseiria, de Casa Anita, es va interrompre, feliçment, unes quantes vegades. Una d'elles, per un avi envoltat de netes que els comprava, encantat, els llibres que triaven.

Encara al meridià de l'edició d'aquest any, molts expositors em deien que els semblava que superarien les xifres de l'any passat, que ja van suposar un 20% més de vendes que l'anterior. Tothom molt content, esclar, tot i que Joan Sala, de Comanegra, es declarava "rara avis", perquè encara enyorava el Moll de la Fusta. També ven més a l'Arc de Triomf, però troba que allà hi havia més oportunitats de relacionar-se. Jo no n'estic tan segura. Segueixo passejant, i em trobo Laura Huerga, de Raig Verd. Parlem amb un il·lustrador que va amb la seva parella, editora, i ens expliquen que és així com es van conèixer, treballant junts. Núria Iceta, de L'Avenç, té allò que en diuen "el guapo pujat", i tothom que passa pel seu estand l'hi comenta (si llegeix això, es posarà vermella, però m'ho perdonarà). Amb Jordi Panyella, de Pol·len, comentem la bandera palestina que presideix el seu estand. Al bar, sempre ple, sento parlar francès i italià: són els editors internacionals que han vingut a Barcelona convidats per l'Institut Ramon Llull. Cervesa, terrassa i solet, arguments també vàlids per animar-se a traduir autors catalans. Al costat, l'editora d'Eumo, Montse Ayats, i Izaskun Arretxe, directora de l'àrea de Literatura del Llull, comparteixen una cervesa amb Carola Vilanova, una de les ànimes "organitzadores" de la fira. M'hi afegeixo. La Setmana, segur, és un grandíssim element de comunicació, però el seu bar potser ho és més i tot.