Només publiquen els nens amb diners

“Crec que el sector literari català peca de ser massa carrincló i poc arriscat, va tard actualment”. I afegeixo: “Les traduccions al català no són tan bones com al castellà”. Encara més: “Els escriptors no haurien de tenir xarxes socials”. Deixeu-me rematar-ho: “És fals i injust que el públic no consideri com a escriptors de literatura catalana aquells nascuts a Catalunya que no escriuen en la nostra llengua”.

Segur que alguna d’aquestes afirmacions us ha fet sortir els ulls de les òrbites, oi? Encara en tinc més, però deixeu-me-les contextualitzar, abans de continuar. Tot això es va dir (ara encara us exclamareu més!) en una biblioteca. Concretament, a la Gabriel García Márquez, la que els veïns del barri anomenen amb orgull “el Guggenheim de la Verneda”, i que el 21 d’agost podria convertir-se en la Millor Biblioteca Pública del 2023, un premi de prestigi internacional al qual aspira juntament amb una biblioteca xinesa, una d'eslovena i una d'australiana. Un escenari fabulós, doncs, per a la jornada Els oficis del llibre, organitzada per Tramoia Cultura, en el marc del programa Lectures en Ruta, que van posar en marxa el 2018. És una iniciativa francament interessant que ofereix a persones joves la possibilitat d’acostar-se al fet literari a través d’experiències significatives i vitals, de trobades amb escriptors, per exemple, i que inclouen una dimensió territorial.

Aquesta vegada, la jornada volia acostar-los a uns quants dels oficis del món del llibre amb persones que s’hi dediquen, com editors, llibreters, responsables de premsa i periodistes. Jo hi vaig participar en tant que part d’aquesta última categoria i va ser il·lusionant veure la sala plena de joves amb inquietuds que voldrien dedicar-se al sector del llibre. Però aquell dia tenia pressa i em vaig perdre l’acte que més m’encuriosia, i que ja podeu recuperar a internet (i els altres també): “Obro fil: combat d’opinions impopulars del món del llibre”. Hi participaven Martí Sales, Irene Pujadas i Carlota Freixenet, que anaven rebent afirmacions que els participants en la jornada havien fet de manera anònima. Si hi estaven d’acord, cartellet amb el símbol de “retuitar”; si no, calia alçar el de “bloquejar”. Algunes d’aquestes afirmacions ja les heu llegit a l’inici, però n’hi va haver moltes més: al voltant de les reimpressions de llibres que es volen fer passar per noves edicions, de la possibilitat real de fer crítica a Catalunya, del model de producció (“asfixiant”) o de qui publica (“nens amb diners i influencers que no fan literatura”). No sabeu com he gaudit recuperant la sessió! No us diré amb quines afirmacions estic d’acord i amb quines no, perquè això és igual (tot i que algunes gairebé m’han fet cridar!). El que és important és que es pugui parlar amb llibertat i molt sentit de l’humor de tot això, escoltant els arguments de cada participant, desmuntant discursos i dessacralitzant d’alguna manera el món del llibre. Això és el que ens fa falta. La Carlota Gurt sempre diu que hem de tornar la literatura sexi i crec que abordar-la des d’aquí és una manera de fer-ho. Els organitzadors expliquen que l’acte vol ser “un espai polèmic i iconoclasta per riure tots plegats d’aquest sector que estimem tant”. Estic convençuda que trobades com aquesta són actes d’amor molt més potents i profitosos que algunes actituds pedants i il·lustrades. Ara, retuiteu-me o bloquegeu-me.