Així com els corredors han de cuidar les cames, ¿què han de cuidar la gent de lletres?

BarcelonaDes de l'antiguitat han sovintejat els tractats sobre la salut, inclòs un aspecte molt concret de la qüestió, la salut de la gent que estudia. Quant a la bibliografia d'aquest aspecte determinat, cal recordar el llibre de David Tissot, De la santé des gens de lettres, que hem llegit en l'edició de Lausanne, 1775. Ja es veu per la data de la publicació que els consells de Tissot havien de ser benvinguts en una època, el segle de les llums, en què van proliferar els homes i les dones de lletres i d'estudi. Com que l'estudi és una activitat sedentària, Tissot feia en el seu llibre una sèrie de recomanacions, unes quantes de molt sensates, d'altres de molt fantasioses, a manca d'un desenvolupament més perfecte de les ciències de la salut.

Tampoc no ha de sobtar que Marsilio Ficino (1433-1499), un dels grans humanistes de l'època renaixentista, home de múltiples sabers, neoplatònic fins al moll de l'os, dediqués un opuscle prou extens al mateix tema: Per conservar la salut dels estudiosos, primera part de De vita libri tres (1489), que es pot llegir en francès a Arthème Fayard, 2000.

Era el temps en què el redescobriment de molta literatura clàssica, en grec i en llatí, va despertar entre els estudiosos la pruïja de conèixer bé un món que havia quedat mig amagat durant tota l'edat mitjana. Havent caigut Constantinoble l'any 1453, i molts savis bizantins havent-se exiliat a Itàlia, tot va estar a punt perquè els savis europeus aprenguessin la llengua grega, mare de la que encara sabien, la llatina, llavors embastardida.

Ficino hi diu que, així com els corredors han de cuidar les cames, la gent de lletres ha de cuidar aquestes quatre coses: el cervell, el cor, el fetge i l'estómac. Això a banda, l'estudiós ha de tenir cura de la pituïtària perquè, d'acord amb una tradició molt vella, en aquest òrgan resideix l'“humor negre”, causa de la melancolia. Ficino aconsellava algun remei material (pocs, perquè era platònic) contra la melancolia, freqüent entre la gent estudiosa. Deia que convenia ser cast, perquè l'acte veneri era un “monstre” que esgotava l'esperit, debilitava el cervell, espatllava l'estómac i esguerrava les “parts nobles”. Beure també era una mala cosa per a aquesta mena de gent, com ho era —això encara passa força— que els estudiosos treballessin de nit i dormissin de dia, perquè el sol, com Venus i Mercuri, afavoreix l'eloqüència.

És més estrany que aconsellés pentinar-se només amb una pinta d'ivori, prendre moltes nous moscades, safrà i gingebre (com Bartleby, el personatge de Herman Melville). I com això més coses que el lector, si es dedica a les lletres, llegirà amb delit en aquell llibre.