HE LLEGIT NO SÉ ON
Llegim Opinió 30/03/2018

Ho sap tothom però no ho diu ningú

i
Eva Piquer
3 min
Ho sap tothom però no ho diu ningú

La por d’acabar convertida en una dona poc interessant

“És perillós estar tan enganxada a en Ted del matí a la nit. Si no tinc una vida al marge d’ell, és molt probable que m’acabi convertint en un apèndix. És important que vagi a classes d’alemany, que surti pel meu compte, que pensi i treballi al meu aire. Que fem vida per separat. He de tenir una vida que em sostingui internament”. Ho escrivia la poeta Sylvia Plath al seu diari el 7 de novembre del 1959. Li feia pànic abocar-se a un futur gris: “El que més m’horroritza és la idea de ser una inútil: haver rebut una bona formació, haver estat una promesa brillant i malbaratar-me, esdevenir una dona madura sense cap interès”.

Són impagables, els dietaris de Plath. En tinc els Diarios completos publicats per Alba en espanyol, basats en l’edició que en va fer Karen V. Kukil a partir de vint-i-tres manuscrits. Aquest volum inclou un parell de quaderns que Ted Hughes havia prohibit que es fessin públics abans del 2013. El que no hi ha ni aquí ni enlloc, per descomptat i per desgràcia, són els dos diaris que la poeta va escriure durant els últims tres anys de la seva vida: un d’ells va desaparèixer no se sap com, i l’altre -que contenia entrades fins a tres dies abans del seu suïcidi- va ser destruït pel mateix Ted Hughes.

L’episodi és sabut: l’11 de febrer del 1963, quatre mesos després d’haver-se separat de Hughes, Sylvia Plath va preparar l’esmorzar als seus fills. Tot seguit es va tancar a la cuina, va obrir la clau del gas i va ficar el cap dins del forn. Aquest cop la cosa no va quedar en intent frustrat. Havia viscut trenta anys, tres mesos i quinze dies.

Del trauma pel suïcidi de Plath en va néixer un poemari esplèndid

Ted Hughes va encetar l’estiu del 1962 una relació amb Assia Wevill, amb qui tindria una filla el 1965. Però tot plegat va acabar de la pitjor manera. Ho llegeixo a L’amor després de l’amor (Bridge), un llibre escrit per Laura Ferrero i il·lustrat per Marc Pallarès: “Tots tres, Sylvia Plath, Ted Hughes i Assia Wevill, van compondre un triangle de la mort. Perquè l’ombra de Sylvia Plath va minar la relació d’Assia i Ted. I la tragèdia va tornar a repetir-se la nit del 25 de març de 1969, quan l’amant de Hugues també va deixar oberta la clau del gas del seu pis de Londres, va morir i es va emportar també la vida de la filla de tots dos, Shura”. Ferrero recorda que, en l’escriptura de Hughes, no hi ha amb prou feines empremtes de l’Assia, però sí que n’hi ha de la Sylvia. Cartes d’aniversari (Empúries), un dels llibres més bonics de la poesia anglesa del segle XX, és fruit del trauma per la mort de Plath.

O tothom és normal o la normalitat no existeix

L’amor després de l’amor recopila històries en què la ruptura amorosa, el final de l’amor, ha donat peu a obres d’art. És un llibre per llegir i per mirar, com també ho és Els guapos són els raros, d’Agnès Marquès, un volum -editat igualment per Bridge- que té l’origen en el programa de tele La gent normal. “Qui no té un all té una ceba”, diu la periodista per justificar el títol del seu llibre, extret d’una cançó dels Manel. De rareses, tothom té les seves.

L’Agnès recull testimonis de persones que han patit bullying, que han conegut la depressió, que s’han enamorat d’algú molt més jove o molt més gran, que practiquen el poliamor, que fan de prostitutes perquè volen, que són obeses o transsexuals, que han conviscut amb el càncer, que ho han perdut tot. Cada capítol ens ofereix un regal visual signat per un il·lustrador de primera. I sí, és ben cert que tots traginem una motxilla plena de les decisions que hem pres i de les cartes que ens han tocat. I que tots som normals a la nostra manera.

stats