Crítica
Llegim Crítiques 13/04/2019

Ets fatxa?

'Fatxa' de Jason Stanley. Blackie Books. Traducció de Lucia Giordano. 240 pàg. / 16,90 €

Joaquim Armengol
3 min
Ets fatxa?

He llegit en alguna banda que els feixistes del futur no tindran aquell reconegut gest de militar dur, que seran homes i dones parlant de tot allò que la majoria vol sentir. De bondat i de família, de bons costums, de religió i d’ètica. En aquella hora fosca sorgirà el nou dimoni, i seran molt pocs els que percebran que la història s’està repetint. Són paraules que podria subscriure Jason Stanley en el seu magnífic assaig How propaganda works. How fascism works traduït, ves a saber per què, així: Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida, editat per Blackie Books i amb un pròleg d’incisiva ironia d’Isaac Rosa.

Fatxa és un assaig polític per a tothom que posa en relleu la malmesa democràcia liberal que tenim, molt amenaçada per polítiques feixistes que imposen una retòrica perillosament normalitzada que cal desemmascarar. Sí, és veritat que no vivim en un règim feixista, ni als EUA ni a Europa, però estem tolerant (in)conscientment que ens governin aquestes polítiques, pas previ a la imposició d’un estat com a tal.

L’assaig analitza amb claredat com funcionen les polítiques feixistes que viuen i s’alimenten d’una reacció hostil contra la globalització, bàsicament per motius econòmics i culturals. Sorgeixen arreu polítics oportunistes que conviden la gent a mirar enrere de nou per revifar un fals passat mític, omplint el cap de la gent amb mites gloriosos, tot afirmant que els ideals liberals democràtics han debilitat la raó i la societat. Aquests polítics viuen d’exacerbar l’ansietat de la gent a base de sembrar la por, anunciant l’amenaça de la virilitat i la puresa de la nació. De fet, són mites que serveixen per ocultar a les persones els problemes reals als quals s’enfronten. Per inconsciència, per ignorància, per bona fe anem acceptant fets i paraules que, en altres contextos històrics, per exemple durant el nazisme, ens escandalitzarien. Hem de tenir en compte que el feixisme mai mor, mai desapareix i, si pot, tornarà a imposar-se, de fet ja ho està fent, disfressat de democràcia.

Temor i ressentiment

Penseu on eren Donald Trump o Viktor Orbán fa pocs anys. Penseu on són ara, què diuen i què fan. Pretenen reformar la Constitució en sentit ultraconservador, limitar la llibertat de premsa, rebutjar els immigrants i legislar en contra dels treballadors mentre venen un passat mític, difonen teories conspiradores i fake news que intoxiquen qualsevol debat democràtic, es fan les víctimes, menyspreen els intel·lectuals, pregonen obertament la xenofòbia i l’antifeminisme, rebutgen la correcció política, es burlen dels col·lectius oprimits i humiliats, criminalitzen la dissidència, pretenen el desmantellament del sistema de benestar públic, el trencament de la cohesió social, etcètera. Són polítiques que sorgeixen de contextos d’incertesa econòmica, tot atiant el temor i el ressentiment dels ciutadans per crear discòrdia entre uns i altres, perquè l’objectiu polític feixista és la divisió entre “nosaltres” i “ells”, ja sigui en termes ètnics, religiosos o racials.

Jason Stanley descriu de manera preclara les tàctiques que usen els moviments feixistes en el seu camí cap al poder, la seva estructura, segurament amb la intenció de poder-lo detectar i combatre’l. Sabut això només cal preguntar-se quant de feixisme duem al nostre interior sense adonar-nos-en. ¿No és urgent verificar la salut democràtica de les institucions, dels partits polítics, dels mitjans de comunicació... abans no sigui massa tard?

stats