La distància i el temps ens donen el marge historiogràfic suficient per interpretar els fets històrics lluny de les passions i els encegaments. Però aquesta necessària profilaxi pot resultar contraproduent quan l’excés de modulació dificulta la correcta comprensió dels fenòmens extrems. Per això, accedir als documents i testimonis originals permet copsar sense filtres un determinat esperit, una radicalitat sense tamisos posteriors. La recuperació de part de l’epistolari i els dietaris del capellà-soldat mallorquí Cándido Fernández Bosch (1913-1938) té aquest potencial. Socialitzat en un entorn d’ortodòxia catòlica i conservadora -un dels seus oncles fou el totpoderós president de la comissió depuradora de mestres-, el jove sacerdot no veia contradicció entre la pietat cristiana i l’animadversió vers la República. Coherent amb el seu discurs de confrontació (“ al volver del frente podremos barrer a esa escoria inmunda ”), Fernández Bosch ja va lluitar contra les tropes republicanes desembarcades l’estiu del 1936 a Portocristo.

Posteriorment i ja enquadrat a les files franquistes, va desplaçar-se l’abril del 1937 a Cogolludo (Guadalajara). Fins a la seva mort a Gandesa (“ para incorporar otra vez a España, la Cataluña auténtica, grande y españolísima ”) a finals d’agost del 1938, amb l’excepció d’un permís a Mallorca durant el darrer juny, va acompanyar l’avanç dels militars rebels com a censor de la correspondència i com a capellà a primera línia de front. Aquesta darrera tasca comprenia tant la celebració de les litúrgies catòliques dirigides als seus companys d’armes -amb especial fervor de carlins com Pau d’Ors, fill de Xènius-, com les confessions i extremuncions dels republicans condemnats a mort.

Una mirada enriquidora

Els materials conservats per la família de Fernández Bosch compten amb l’edició i contextualització de la periodista Margalida Capellà. Compromesa amb la recuperació de la memòria històrica republicana a Mallorca, s’ha especialitzat a donar veu als vençuts i, especialment, a les vençudes. Amb aquest nou treball s’allunya una mica de treballs anteriors però, sobretot, enriqueix la mirada -la nostra i la seva- sobre com visqueren els contemporanis illencs el gran conflicte civil espanyol del segle XX, pels que la guerra va ser només l’excusa per exterminar als ideològicament contraris. Ironies de la història, el carrer de Palma dedicat al sacerdot Cándido el 1942 va ser rebatejat el 2008 en memòria del “ rojillo ” Guillem d’Efak.