EL LLIBRE DE LA SETMANA
PERE ANTONI PONS

A la cambra fosca De la identitat

'A la cambra fosca' de Susan Faludi. Edicions del Periscopi / Anagrama. Traducció de Josep Alemany. 512 pàg. / 20,90 €

A la cambra fosca  De la identitat / RICHARD LAUTENS / EFE Zoom

Si la història que conta Susan Faludi al llibre A la cambra fosca fos l’argument d’una novel·la, faria la impressió d’estar construït amb uns materials tan eclèctics i alhora tan ben conjuntats, resultaria tan enrevessat i alhora tan ben travat i tan coherentment significatiu, que la novel·la es veuria llastada per un excés d’artifici, de càlcul i de correspondències massa ben trobades. Les obres de ficció en què tot encaixa d’una manera sospitosament exacta acaben deformades per un excés inversemblant de perfecció. Però no som davant una obra de ficció, sinó davant un intel·ligent, polièdric i meticulós assaig d’investigació periodística. I, per sorprenent i precís que sigui el trencaclosques que a la fi configura el llibre, tot el que hi surt és real.

El tema que Susan Faludi es proposa d’investigar és el seu pare. Tot comença el dia que l’autora, guanyadora d’un premi Pulitzer i referent feminista als EUA, s’assabenta que el seu progenitor, un talentós però turbulent fotògraf hongarès d’origen jueu, s’ha sotmès a una operació de canvi de sexe. Ella a penes hi ha tingut cap relació des que ell es va divorciar de la seva mare, un quart de segle enrere, però una transformació tan radical no es correspon amb el record que conserva d’ell, un home poc afectuós i amb propensió als esclats de violència. Decidida a aclarir què ha passat, com és i com ha estat el seu pare, i quina vida ha tingut, Susan Faludi viatja a Budapest, on ell ha tornat després de cinc dècades als EUA, i mira de descobrir qui era el vell Steven Faludi a mesura que va descobrint com és la nova Stefánie.

Un retrat a partir dels negatius

Si des del punt de vista humà l’Steven/Stefánie Faludi és el nucli de la història, des del punt de vista teòric o intel·lectual l’eix al voltant del qual orbiten tots els materials que formen el llibre és la identitat. ¿De què parlem quan parlem d’identitat? ¿De quina manera conviuen o es complementen o es fan nosa, en un individu, la identitat de gènere, la nacional, la religiosa, la ideològica, la sexual? ¿Realment és legítim o raonable parlar d’identitat quan tot és fluid i evoluciona i es transforma? ¿Què vol dir ben bé ser jueu, o home, o dona, o hongarès?

Un dels mèrits de l’autora és que opta per reconstruir la història i la personalitat del seu pare a partir dels negatius -les fugides, les negacions, les elisions, les contradiccions, les falsificacions i les transformacions- que caracteritzen tant la seva vida com el context en què s’ha desenvolupat. Nat a Budapest el 1927, Steven Faludi va salvar els seus pares de morir a mans dels nazis en plena guerra, però després hi va trencar els lligams quan ells se’n van anar a viure a Israel. Jueu, s’obstina a ser hongarès i es nega a veure l’antisemitisme creixent que enverina la història de la seva pàtria. Professional reconegut per les seves habilitats retocant fotos d’altri, és un cineasta frustrat. Home casat i amb dos fills, mai s’ha sentit complet ni acceptat per les dones com a mascle i, finalment, canvia de sexe. Els decalatges i les metamorfosis en la identitat de Steven Faludi són complementats per l’autora amb l’anàlisi i el relat d’altres transformacions: les que han marcat la història d’Hongria i dels EUA, les que han afectat la percepció de la identitat transgènere...

Conscient que un tema tan obert i una història tan envitricollada requerien ser abordats des de tots els flancs possibles, Susan Faludi ha fet un llibre amb una identitat literària programàticament flexible i híbrida. Així, es pot dir que A la cambra fosca és un assaig de crítica cultural, un reportatge sobre el món de la transsexualitat, una crònica històrica i una panoràmica d’actualitat sobre Hongria, una exploració de la memòria familiar, una anàlisi sociopolítica sobre el ressorgiment d’un nacionalisme identitari que es basa en les mateixes mentides i busca els mateixos enemics que fa cent anys, una narració amb tocs de faula, una confessió personal... Si a tot això hi afegim que Susan Faludi té una prosa vigorosa i neta -bona traducció de Josep Alemany- i fa gala d’una intel·ligència organitzativa prodigiosa, enemiga de la manca de rigor i de la gratuïtat, quedarà clar que ens trobem davant un llibre apassionant i esplèndid.