Amb poc més de 50 anys, William T. Vollmann ha aconseguit bastir una obra d'una ambició poc habitual: la seva producció inclou novel·les, llibres de reportatges, assajos i volums de contes. I no són llibres precisament fàcils, en algun cas. Rising up and rising down , tractat en set volums sobre la violència publicat el 2003, supera les 3.000 pàgines. Tres anys abans, la novel·la The Royal Family -800 pàgines- se centra en la recerca de la Reina de les Putes de Tenderloin (San Francisco) per part d'un investigador. Autor inèdit en català, de Vollmann se'n poden llegir en castellà volums de contes com els de Trece relatos y trece epitafios (El Aleph, 1996), novel·les com Europa Central (Mondadori, 2007) i llibres de reportatges com Los pobres (Debate, 2010).

La microeditorial Pálido Fuego presenta ara Historias del arcoíris , un llibre publicat en anglès l'any 1989. Considerades una de les fites nord-americanes de la postmodernitat literària, les tretze extenses narracions incloses estan escrites en un estil col·loquial i directe, ambientades majoritàriament en els suburbis més sòrdids de San Francisco, tot i que també viatgen esporàdicament fins a l'Índia i Babilònia. Drogoaddictes, skinheads , assassins, marginats socials i personatges de reminiscències bíbliques fan companyia a un dels temes recurrents de l'escriptor, les prostitutes.

El lector trobarà una capacitat narrativa omnívora -que pot remetre a David Foster Wallace o a William Gaddis- i una empatia sincera cap a tots els que es guanyen la vida a l'extrem més fosc de la societat. Historias del arcoíris és una excel·lent manera d'endinsar-se en la mirada turbulenta de l'autor nord-americà.