Barcelona"El periodisme està en perill. Viu una època de grans dificultats", ha dit aquest dimarts Tom Wolfe durant la roda de premsa de presentació de la novel·la 'Bloody Miami' (Columna / Anagrama). "El teòric Marshall MacLuhan va dir l'any 1968 que l'equilibri sensorial de les noves generacions s'havia desplaçat cap a les imatges. La televisió era un dels condicionants que tribalitzava la societat. Quatre dècades més tard, a la gent ja no li interessa llegir la premsa escrita, sinó sentir els rumors que li explica la persona del costat. És per això que triomfen els blogs. Però els blogs no donen informació verificada i amb rigor. Als Estats Units es cobrien més notícies a la dècada dels 40 que actualment. És una llàstima, per al periodisme".

'Bloody Miami', novel·la que, com les seves tres predecessores, supera les 700 pàgines, explica el gresol de cultures que viuen a Miami des de fa dècades. "És l'únic lloc al món on ciutadans d'una altra cultura i llengua han aconseguit el poder polític en una sola generació. Han estat els cubans!", explicava en el to humorístic que ha predominat al llarg de tota la roda de premsa. Wolfe ha repassat, a més de l'estat actual de la premsa, de quina manera als Estats Units es va abolir la societat de classes –"encara ben viva al Regne Unit"–, ha avançat que el seu proper llibre serà un assaig sobre la teoria de l'evolucuó, des de 1858 fins a l'actualitat, i ha detallat els seus problemes amb la llengua espanyola: "Quan treballava per al 'Washington Post', em van enviar a l'Havana quan Fidel Castro va pujar al poder. Jo havia estudiat quatre anys d'espanyol a l'institut i a la universitat, però no l'entenia, pràcticament. L'estudiava per poder llegir el Quixot en la llengua original, però ni això vaig podia fer. Ara bé, quan vaig arribar a l'Havana vaig aconseguir trobar una gran quantitat d'històries gràcies als diaris comunistes, que era fantàstics. Mai abans m'havia sentit a dir tants elogis sobre aquesta mena de diaris".

Pel que fa a 'Bloody Miami', Wolfe ha reconegut que en el personatge del periodista John Smith hi ha molt d'autobiogràfic. "Hi revelo molts detalls de mi. Ell també va estudiar a Yale i, en un determinat moment de la seva vida, va a parar a Miami per descobrir l'emergència dels cubans. Als Estats Units, els periodistes són gent que ha hagut de recórrer un llarg camí. Al pati dels alumnes, jo era dels nens que pringava. Per solucionar els meus problemes, em vaig apuntar a fer beisbol, però l'esport no canvia la teva personalitat. El món es divideix entre els que manen i els que pringuen".