Tina Vallès prescindeix de la realitat i busca dins seu les històries d''El parèntesi més llarg'

Barcelona'El parèntesi més llarg' (Proa), premi Mercè Rodoreda 2012, és el quart llibre que publica Tina Vallès (Barcelona, 1976) després de 'L'aeroplà del Raval' (2006), 'Maic' (2011) i 'Un altre got d'absenta' (2012). En aquests tres llibres l'escriptora es basava en la realitat més immediata i tots els personatges sortien d'aquesta mateixa realitat. Vallès ha volgut trencar ara amb tot el que ha fet i en el seu nou llibre s'inventa els personatges i les històries i s'atreveix amb al conte més narratiu: "Intento explicar històries i no descriure personatges o ambients o situacions". "Tinc la sensació que m'he alliberat", ha assegurat. Vallès no renega tot el que ha escrit fins ara i ha assegurat que quan ha agafat confiança ha "prescindit una mica de la realitat per buscar dins" seu les seves històries i inventar-se-les des de zero i des de la seva pròpia experiència amb "més dosis de ficció que de realitat". "M'he deixat portar més per mi, he escrit el que m'ha vingut de gust i m'ho he passat molt bé escrivint aquests contes".

Fugida cap endins

Vallès ha explicat que el llibre està format per disset "parèntesis o moments en què s'atura la realitat exterior i un s'endinsa dins la pròpia realitat". Un exemple és un dels contes en el qual hi ha una persona que es queda atrapada en un ascensor i s'introdueix en els seus pensaments. "He intentat retratar el moment de fugir no cap enfora sinó cap endins", ha declarat. "Els personatges tenen en comú que pensen molt, però no és un pensament de reflexionar i arribar a grans conclusions sinó un pensament delirant". De fet, Vallès ha destacat que els personatges acaben atrapats pels seus propis pensaments. Al llibre "hi ha deliri i humor", ha explicat.

Els fets que passen al llibre, com ha explicat la seva autora, estan ambientats en situacions quotidianes i domèstiques i a Barcelona en l'època actual. Tot i les que les idees dels contes han sorgit "sense filtres", la també correctora i traductora ha destacat que en el 'El parèntesi més llarg' hi ha hagut molta feina de reescriptura i de buscar el to i la veu i trobar el registre. Vallès ha explicat l'interès que té pel gènere dels contes. "És un gènere que ara estreno de debò i tinc ganes de treballar i explorar més".