BarcelonaUn any i mig després de 'Crims de sang', Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) abandona el thriller i publica 'Dos amics de vint anys' (Proa), que "celebra l'amistat, la joventut, l'alegria de viure i la literatura" i parla de "l'enyor que sobrevé quan tot s'acaba", en paraules del mateix autor. Es tracta d'una novel·la basada en l'amistat de dos escriptors admirats per Alzamora –tal com va explicar a l'ARA Llegim fa unes setmanes– que enguany celebren centenari: Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

La història, narrada des de la veu d'un jove Espriu, arrenca l'estiu del 1933 al creuer Ciutat de Cadis, en el qual van coincidir els dos autors, i acaba tres anys i mig més tard amb la mort de Rosselló-Pòrcel al sanatori del Brull (Osona). 'Dos amics de vint anys' és "una història que per ella mateixa està plena de bellesa i vitalisme, una celebració de la joventut, l'amistat, el goig de viure i la literatura", tal com ha explicat aquest dijous Sebastià Alzamora en la presentació de la novel·la. I és que és així com entenien la vida i la cultura Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma de Mallorca, 1913 - El Brull, 1938): "No eren rates de biblioteca, eren dos joves que vivien la literatura com una extensió de la vida, (...) una experiència vital tan forta com l'amistat, l'amor i la mort", ha dit l'escriptor mallorquí. "L'obra pretén ser una novel·la, no una biografia", ha remarcat Alzamora, que assegura que el llibre està pensat perquè en gaudeixin fins i tot aquells que no coneguin els protagonistes.

L'autor de Llucmajor ha posat especial èmfasi en el simbolisme del creuer Ciutat de Cadis, que va travessar la Mediterrània l'estiu del 1933 carregat d'intel·lectuals i universitaris catalans i espanyols. El viatge va ser "una iniciativa del govern que personifica l'esperit de la República, basat en el respecte mutu i el diàleg cultural", ha dit Alzamora. Al vaixell no només hi van coincidir Espriu i Rosselló-Pòrcel, sinó que també hi eren presents Amàlia Tineo i Mercè Muntanyola, que més tard esdevindria mare del poeta Miquel de Palol.

Totes dues dones tenen un paper important en la novel·la i de fet Muntanyola, Espriu i Rosselló-Pòrcel van viure un triangle amorós que, segons ha relatat Alzamora, podria haver estat un dels motius del posterior distanciament entre els dos autors. Una altra de les raons, ha especulat l'autor, podrien haver estat les divergències ideològiques, ja que, a diferència del poeta mallorquí, l'autor de Santa Coloma de Farners no va acabar de veure de bon ull la proclamació de la República per part de Lluís Companys l'octubre del 1934.

Antitètics però complementaris

Sigui com sigui, Alzamora ha subratllat que entre Espriu i Rosselló-Pòrcel, de caràcters aparentment "antitètics" però alhora "complementaris", hi va haver un refredament de l'amistat però no un trencament rotund. D'orígens socials ben diferents, tots dos sentien una "admiració mútua" i la mort del mallorquí marcaria el colomenc fins als seus últims dies. De fet, es dóna la circumstància que Espriu, que fins aleshores havia fet prosa, va començar a escriure poesia després de la mort per tuberculosi als 24 anys del seu amic mallorquí, que era poeta.

La novel·la reflecteix la intensa vida i l'agonitzant mort de Rosselló-Pòrcel com un mirall del que va ser "l'entusiasme de la República" i la posterior "crisi social i cultural" causada per la guerra civil i el franquisme. El poeta mallorquí apareix parlant en primera persona en alguns passatges del llibre, enmig del deliri provocat pel final de la malaltia. Provinent d'una família humil, Bartomeu Rosselló-Pòrcel es deia en realitat Rosselló Porcel, però va decidir posar un guió entre els dos cognoms i va introduir l'accent a la lletra 'o' de Porcel per la similitud d'aquesta paraula amb porcell, que en dialecte mallorquí és un porc petit.

Crítica a la "indiferència" del govern balear envers el centenari

Després que el govern balear no hagi fet cap acte de commemoració del centenari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, 'Dos amics de vint anys' vol ser també una reivindicació de la seva figura i de "tot el que va fer en tant poc temps". "'Imitació del foc' és un dels grans llibres de la poesia catalana del segle XX sense cap mena de dubte", ha assenyalat Alzamora. En aquest sentit, l'autor de Llucmajor ha lamentat "l'absoluta indiferència, la incompetència, la desgana i el desconeixement" de l'executiu de Ses Illes envers la figura de Rosselló-Pòrcel. "Els pobles que no honoren els seus poetes esdevenen pobles bàrbars", ha sentenciat.

Sebastià Alzamora va guanyar el Premi Sant Jordi 2011 amb 'Crims de sang' i anteriorment havia escrit la comèdia 'Miracle de Llucmajor' i 'La pell i la princesa'. Les seves obres s'han traduït a sis idiomes: italià, francès, portuguès, castellà, polonès i danès. L'autor ha revelat que actualment està treballant en un llibre de poemes i que fa temps que té una novel·la "dins el cap".