Ricardo Menéndez Salmón guanya el Biblioteca Breve 2016

BarcelonaRicardo Menéndez Salmón (Gijón, 1971) ha guanyat el premi Biblioteca Breve 2016 amb 'El Sistema', una "novel·la d'idees que obre nous camins en la narrativa", segons recordava aquest migdia Elena Ramírez, editora de Seix Barral. El llibre està ambientat al futur, en un període anomenat Història Nova on el món s'ha convertit en un arxipèlag on conviuen dues forces, els Propis [Propios] i els De fora [Ajenos]. Aquesta segona categoria de ciutadans "estranys i residuals", en paraules de Ramírez, acompanya els Propis, "súbdits de les illes". Al centre del sistema hi ha una entitat, "potser física o simbòlica", que s'anomena el Dau i que ho domina tot. És en aquest entorn "singular, un món propi, més a prop de Kafka i De Lillo que de Hollywood" –com diu Clara Usón, membre del jurat–, que el personatge del Narrador es revela, a l'Estació Meteorològica on fa de vigilant. La novel·la arrenca amb la notícia que el Sistema comença a desmantellar-se, que hi ha una sèrie de forces que amenacen de col·lapsar-lo.

"No es tracta de futurologia satírica, com en el cas d'Orwell, sinó d'una novel·la de fantasia, una ucronia escrita amb extraordinària habilitat. La metàfora que ara proposa Menéndez Salmón és molt més àmplia que a les seves obres precedents", ha precisat Pere Gimferrer sobre l'autor de 'La ofensa' (2007), 'La luz es más antigua que el amor' (2010) i 'Niños en el tiempo' (2014), totes publicades a Seix Barral.

Literatura que vol ser incòmoda

"La literatura és un enorme mecanisme d'inquisició. Per a Coetzee, el novel·lista és un redactor d'expedients sobre la humanitat: és una afirmació clínica, però al mateix temps hi ha un compromís. La meva literatura és incòmoda. A 'El Sistema' reflexiono molt sobre com algú que és agent pot esdevenir pacient, pot ser protagonista i de cop i volta tornar-se una simple xifra", ha explicat l'autor abans de citar quatre dels autors que l'han marcat més i que han guanyat el premi: José Manuel Caballero Bonald, Juan Marsé, Juan Benet i Juan García Hortelano. "El cinquè autor que m'ha influït més és Miguel Espinosa, i malauradament no va guanyar el Biblioteca Breve perquè va morir molt jove", ha recordat. Menéndez Salmón ha volgut escriure "una història ambiciosa des del punt de vista narratiu" i proposa una lectura de "grans temes" de la contemporaneïtat, com ara "la identitat, com a individus i com a col·lectiu, la necessitat d'estar-nos definint constantment, la necessitat de crear marcs –simbòlics o no– on es reflecteixen els altres". 'El Sistema' parla també de "cap on va el planeta, i a l'última part de la novel·la hi ha una proposta sobre la possibilitat d'un món posthumà". No només es tracta, per tant, d'un final de cicle, sinó també "del més enllà". El narrador escriu "una història de la humanitat", i ho fa esgotant "les tres persones": en primer lloc s'adreça als lectors en primera persona, a continuació, en segona, i finalment, en tercera. A l'última part la veu que parla és una altra, que Menéndez Salmón no ha volgut revelar.

El primer premi Biblioteca Breve es va convocar el 1958 i tenia per objectiu buscar autors joves i renovar el panorama literari. El va guanyar Luis Goytisolo amb 'Las afueras'. En aquesta primera etapa, que va durar 15 anys, el rebrien Mario Vargas Llosa, per 'La ciudad y los perros' (1962); Carlos Fuentes, per 'Cambio de piel' (1967), i Juan Benet, per 'Una meditación' (1969). Entre el 1972 i el 1999 es va deixar de celebrar. Des de llavors, l'editorial busca novel·les que encarnin "l'esperit del nostre temps" entre els autors espanyols i hispanoamericans. La dotació és de 30.000 euros des del 2007, i en els últims cinc anys ha reconegut els següents autors: Elena Poniatowska, Javier Calvo, Rosa Regàs, Fernando Aramburu i Fernando Marías.