Barcelona.Trobar-se amb Perejaume és una experiència cada vegada més propera a la lectura dels seus textos: el contacte constant i fèrtil amb l'entorn més immediat l'ha anat apropant a aquells arbres, muntanyes i roques que apareixen a la seva obra lírica i assagística amb la mateixa reiteració -puntual i sempre diferent- dels cicles naturals. Perejaume, que troba el món animal "avorrit i mal entès", carrega les paraules a l'esquena, igual que els turons porten els arbres "tirats amunt", i les deixa anar amb la robustesa i la força lluminosa d'un bloc de granit.

"Cada vegada el marc dels meus llibres és més local per qüestions biogràfiques", diu durant la presentació de Pagèsiques , poemari format per cinc llibres i que supera les 500 pàgines. "Aquests últims anys he viatjat menys que quan era més jove. En contra del que s'acostuma a dir, que ens trobem en un món global, diria que les exposicions cada vegada queden més tancades en realitats molt estatals. Si ens comparem amb els anys 80, en què Barcelona era plena de mostres de francesos, americans i alemanys, amb segons què ara som més locals i més tancats que mai. En el meu cas personal, a mesura que he anat treballant una llengua més genuïna i unes realitats més immediates sé que voluntàriament i vocacionalment he optat per la via d'estavellar-me contra un lloc concret, petit i precís".

Perejaume va començar a treballar els textos de Pagèsiques just després de publicar Obreda (Edicions 62, 2003). "Aquest llibre té el mateix acabat i paper que Obreda : s'hi assembla per fora però també per dins", explica l'editor Jordi Cornudella. En el panorama de la poesia contemporània, la posició de Perejaume és singular, no només pels recursos que posa en obra -la seva llengua poètica és molt peculiar- sinó també per la dimensió enorme del pensament que hi ha al darrere. En la immensa majoria dels casos, la vivència que hi ha al darrere de Pagèsiques neix d'una relació molt treballada, viscuda i racionalitzada amb els temes d'interès de Perejaume: la relació del món amb l'art i viceversa. És en aquest terreny, en el del pensament poètic, que la seva obra adquireix una projecció més notable". Escrit amb els ulls mirant cap al Montnegre, entorn enmig del qual té el taller de can Basuny, Perejaume ha anat escrivint els poemes i anotacions assagístiques de Pagèsiques amb la intenció d'apropar-se al seu entorn i aconseguir una mimesi per partida doble: Perejaume es pot confondre amb un bosc o una muntanya, però aquests també acaben empeltats d'alguna de les particularitats del poeta.

Mamífers allunyats del món

"Cada vegada tenim una idea més llunyana i despresa del món. La mancança més gran que tenim com a mamífers és el contacte físic i immediat amb el món", diu. Els nostres avis i la gent de pagès en tenia molts: femaven, cavaven... Ara caminem o nedem, i para de comptar. Això de saber que no ens acabem en la nostra pròpia pell ho tenien molt après, les generacions anteriors. Ara, en canvi, tenim una relació molt pornogràfica amb el món. Ens nodrim constantment d'imatges extraordinàries de capvespres i d'illes de l'Atlàntic amb una definició i uns filtres de llum de color molt excitants i, en canvi, el nostre contacte amb tot això és nul. Aquest és el problema del paisatge. Em segueix costant d'acceptar-lo com a concepte: primer, perquè suposa el triomf de la cultura sobre la natura, i també perquè és una cosa despresa, portàtil, un lloc separat de la realitat. Prefereixo pensar en una realitat prepaisatgística, de quan els humans tenien un contacte real amb el món".

Un bon complement dels cinc llibres que integren Pagèsiques serà la retrospectiva dels últims deu anys de creació artística de Perejaume a la Pedrera. La mostra s'inaugurarà el 24 d'octubre i es podrà visitar fins a finals de gener del 2012. El seu títol podria formar part d'un dels textos més entusiastes del seu últim poemari: Ai, Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten no en faries cap de nova!