BarcelonaFins i tot en plena crisi el nombre de novetats publicades ha pogut satisfer els lectors més àvids. Ara que les últimes xifres confirmen que el sector editorial ja no cau més, l’activitat continua a ritme frenètic, amb novel·les de Mario Vargas Llosa, John Irving, Claudio Magris i Sílvia Alcàntara, recuperacions -com les de Blai Bonet i Mercè Rodoreda- i novetats com ara els nous segells de ficció d’Enciclopèdia Catalana, Catedral i Rata, i la publicació del primer premi Llibres Anagrama, 'Jambalaia', d'Albert Forns, i la novel·la finalista del guardó, 'Joyce i les gallines', d'Anna Ballbona.

L'operació Sant Jordi de l'ARA: tots els suplements i especialsA més, ja són a llibreries els guanyadors de l'última nit de Santa Llúcia: 'La vida sense la Sara Amat', de Pep Puig –amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi–, 'Tot això ho faig perquè tinc molta por', d'Empar Moliner –guanyadora del premi Mercè Rodoreda– i 'La filla del capità Groc', de Víctor Amela –que va aconseguir l'últim premi Ramon Llull–. Una de les altres novel·les premiades ja disponibles és 'Germà de gel', d'Alicia Kopf, guardonada amb el 35è premi Documenta.

Un món en expansió

De la Nobel Toni Morrison a Mia Couto i Chigozie Obioma

Chloe Ardelia Wofford, coneguda mundialment amb el pseudònim de Toni Morrison, és l’última autora dels Estats Units que ha guanyat el premi Nobel de literatura. Va ser el 1993, un any després de publicar la novel·la 'Jazz'. Caldrà veure si 'La nit de les criatures' (Amsterdam / Lumen) conserva “la força visionària i lírica sobre un aspecte essencial de la vida nord-americana”, com deia el jurat del guardó, fent una subtil referència a l’exposició de la complexa realitat afroamericana. La protagonista del llibre és la Lula Ann, una noia d’una gran bellesa que, així i tot, no ho ha tingut fàcil a la vida a causa del color de la seva pell.

Random House tradueix per primera vegada 'La flor púrpura', debut de Chimamanda Ngozi Adichie. Després d’'Americanah', l’autora nigeriana explica la història de la Kambili i el Jaja, dos germans criats en un ambient catòlic que, després de passar uns dies amb la seva tieta -una dona molt més liberal-, decidiran trencar amb les limitacions que fins llavors els han acompanyat. També de Nigèria arriba el debut de Chigozie Obioma, 'Els pescadors' (Quaderns Crema), que segueix les vides de quatre germans víctimes d’una profecia terrible. L'ARA publicarà, properament, una entrevista amb l'autor.

Encara sense abandonar l’Àfrica, Periscopi aposta pel moçambiquès Mia Couto. 'La confessió de la lleona' -èxit de vendes al mercat portuguès- transporta el lector fins a l’aïllat món de Kulumani, on les tradicions i creences ancestrals tornen a estar d’actualitat després que una lleona fantasmagòrica comenci a matar les dones del poblat. Jonas Jonasson, el supervendes suec, factura un nou llibre amb el seu particular sentit de l'humor, L’assassí que va somiar amb un lloc al cel (Catedral), en què un personatge estrafolari inventa una església que es nodreix a base de diners del món criminal.

Retorns de pesos pesants

Una radiografia del Perú, una de Sicília i una altra de Mèxic

L’any en què ha celebrat el seu vuitantè aniversari, el Nobel Mario Vargas Llosa ha publicat 'Cinco esquinas' (Alfaguara), novel·la centrada en els últims mesos del govern de Fujimori i Montesinos, tot i que l’impuls inicial va ser descriure “una situació eròtica que una nit viuen dues senyores amigues”. L’encara més veterà Andrea Camilleri -que ja té 90 anys- torna per duplicat: primer ha arribat 'El cas Santamaria', sobre un home honest enmig d’una xarxa de corrupció burocràtica, i més endavant ha publicat un nou cas de l’inspector Montalbano, 'Una veu en la nit' (tots dos a Edicions 62).

John Irving torna amb L’avinguda dels misteris (Edicions 62 / Tusquets), que ha sigut rebuda als Estats Units com una “història divertida, encantadora i punyent sobre el destí i la memòria”, protagonitzada per un escriptor que recorda la seva adolescència a Mèxic durant un viatge a les Filipines. També Claudio Magris publica una ficció llarga, 'No és procedent' (Edicions de 1984 / Anagrama), que narra la vida d’un home que es dedica a col·leccionar objectes obsessivament per a un gran Museu de la Guerra. Magris serà a Barcelona el dia 22 d'abril per fer el pregó de Sant Jordi a l'Ajuntament de Barcelona.

L’any de les autores

Tornen Sílvia Alcàntara, Imma Monsó, Marina Espasa i Bel Olid

Una de les novetats que poden fer més forat per Sant Jordi és 'Els dies sense glòria', de Sílvia Alcàntara, ambientada a la segona meitat del segle XX: descriu, entre d’altres, el contrast entre la vida rural i la urbana i les transformacions econòmiques, però també s’aproxima a la droga i les malalties mentals. Dues autores que posen a prova un cop més l’elasticitat de les relacions afectives són Bel Olid, que torna amb el recull de narracions 'Vents més salvatges' (Empúries), i Imma Monsó, que a 'L’aniversari' s’atreveix amb un thriller que passa a dins d’un cotxe on viatgen un home i una dona: ell li ha de fer un regal especial, però la sorpresa l’acabaran tenint tots dos.

També Marina Espasa publica nou llibre. La novel·la 'El dia del cérvol' (L’Altra) arrenca quan la Minerva, sortint d’un concert a l’Heliogàbal, s’adona de l’estranya proliferació de cérvols a Barcelona. En detecta en samarretes, jerseis, en pintades a les parets i en marques de cervesa. La protagonista descobrirà la connexió de la plaga amb la seva vida durant un viatge a Suècia amb la parella.

Tres nous referents

Dels contes de Lucia Berlin i Joan Todó a la novel·la de Patricio Pron

Un dels noms que més soroll va fer als suplements literaris nord-americans l’any passat, Lucia Berlin, ha començat a enlluernar els lectors. 'Manual per a dones de fer feines' (L’Altra / Alfaguara) és una tria dels millors contes de l’autora, i és una de les apostes segures per als bons lectors. Segons l’editorial, el conjunt és d’una “autenticitat i una candidesa desarmants, altament seductores”, malgrat que algunes narracions “tracten sovint temes dolorosos i pertorbadors, com l’addicció a l’alcohol, la duresa de la síndrome d’abstinència o la mort de la germana petita”. Joan Todó, que no publica cap recull de contes des d''A butxacades' (2011), torna amb 'Lladres', a LaBreu. Igual que Todó, Patricio Pron ja és un valor sòlid de les lletres -en aquest cas, hispàniques- gràcies a les narracions, novel·les i assajos. Aquest 2016 ha donat a conèixer un dels seus textos més ambiciosos, 'No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles' (Random House). Hi investiga la vida de l’escriptor Luca Borrello, el Congrés d’Escriptors Feixistes Europeu de 1945 i les revoltes de Milà del 2014 contra la reforma laboral.

Grans recuperacions

Bonet, Capote, Rodoreda i el poeta Lluís Solà

L’any del centenari del naixement de Cela i dels cent anys de la mort de Henry James -atenció a les reedicions d’Alba del nord-americà i a 'La font sagrada', publicada per Adesiara-, Club Editor ha tornat als taulells de novetats la versió no censurada de 'Judes i la primavera', de Blai Bonet, i ha reeditat 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, al mateix temps que Edicions 62 ha publicat l’obra de joventut de l’escriptora en un únic volum. El japonès Ryunosuke Akutagawa ha deixat de ser inèdit en català amb l’antologia 'Rashômon i altres contes' (Ed. 1984), i Anagrama ha publicat Els primers contes de Truman Capote, descoberts als arxius de la New York Public Library el 2013. En poesia, un dels llibres importants és el volum de més de mil pàgines que inclou tota l’obra en vers del poeta, traductor i dramaturg Lluís Solà, Poesia completa (Edicions de 1984), i 'Rufaga d'un', primera traducció catalana de Mark Strand (Godall).