BarcelonaCossetània publica 'Figura i paisatge', de Narcís Oller, una obra clau en l'evolució literària de l'autor de Valls que també demostra la seva capacitat creativa. El llibre recull relats d'èpoques molt diverses que l'autor va escriure en plena crisi com a narrador, situant-se al marge dels corrents modernistes i simbolistes. 'Figura i paisatge' va aparèixer per primera vegada el 1897, un moment en el qual, com assenyala el catedràtic de Literatura Catalana Jordi Castellanos al pròleg, la crisi del naturalisme "propicia l'aparició del Narcís Oller més madur com a novel·lista". Per a la nova publicació també s'ha recuperat la narració 'Isabel de Galceran', tres contes i el monòleg teatral 'El somiatruites'.

Castellanos també destaca les novetats que apunta aquest recull, que representen la sortida que l'autor va trobar per a la seva obra."Malgrat els desequilibris interns i les prevencions enmig de les quals es construeix, demostra la seva capacitat per cercar solucions narratives, fins i tot, per més que intenti amagar-ho, agosarades, pròximes als camps de recerca dins dels quals es mou el Modernisme", assegura. Per a la nova publicació de 'Figura i paisatge', que reprodueix la versió de les obres completes revisades per l'autor, a més s'ha volgut recuperar la narració 'Isabel de Galceran', premiada als Jocs Florals de 1880, que es va deixar de banda en els reculls posteriors a la primera edició perquè havia estat el punt de partida de la novel·la 'Vilaniu'. També s'hi han incorporat els contes 'L'any 54', 'El novenari d'ànimes' i 'La Revolució de Setembre' i el monòleg teatral 'El somiatruites', que es van desplaçar a altres volums de les obres completes.

Narcís Oller alterna en aquesta obra narracions més extenses amb impressions o descripcions més líriques, en algun cas autobiogràfiques, d'entre les quals Jordi Castellanos destaca la molt comentada 'Viva Espanya!'; 'Natura', per la seva conseqüència en la seva proximitat al grotesc, 'La Revolució de Setembre', tan important per a la biografia de l'autor, o 'L'any 54 (Record de noi)', que segons el prologuista, podria, salvades totes les distàncies, signar un escriptor com Proust.