BarcelonaL'escriptor, periodista i presentador madrileny Fernando Sánchez Dragó ha mort aquest dilluns a la seva residència de Castilfrío de la Sierra, a Sòria, a conseqüència d'un atac de cor sobtat. Aquest matí publicava a Twitter una foto amb el seu gat Nano. "Ell sap que al cap hi ha el secret de quasi tot", deia al tuit. Autor d'una quarantena de llibres que inclouen assaigs i novel·les, també va destacar com a presentador televisiu al capdavant de diversos programes literaris i d'entrevistes.

Tot i haver militat de jove al Partit Comunista i definir la seva posició ideològica com a "anarcoindividualista", el 1993 va demanar el vot per a José María Aznar i una de les seves últimes intervencions en la vida política va ser convèncer Santiago Abascal de presentar Ramón Tamames com a candidat de la moció de censura de Vox. Nascut a Libra, Madrid, Sánchez Dragó va ser una de les figures més polèmiques i discutides del panorama literari espanyol de les últimes dècades. Això no li va impedir guanyar premis tan importants com el Planeta, que es va endur el 1992 per La prueba del laberinto, i el Premio Nacional d'assaig del 1979 per Gárgoris y Habidis. Una historia mágica de España. També va guanyar el premi Ondas del 1990 pel programa La noche por montera, on el també escriptor Fernando Arrabal va protagonitzar una intervenció inoblidable el 1989.

La producció literària de Sánchez Dragó inclou títols com El Dorado (1984), El camino del corazón (1990), el llibre de viatges Finisterre (1984), Las fuentes del Nilo: protocolos del camino de Damasco (1986) i Muertes paralelas, premi de novel·la Fernando Lara del 2006. El seu últim llibre publicat és Galgo corredor. Los años guerreros. 1953-1964 (2021), un volum de memòries centrat en els seus anys universitaris i d'activisme antifranquista, una lluita que, segons explicava, només va abraçar "per diversió" i per anar "a la contra".