Si a l’Europa del segle passat la família britànica Mitford s’hagués presentat a qualsevol concurs que mesurés el nivell d’excentricitat d’una nissaga, segur que aquesta colla d’aristòcrates haurien ocupat un dels primers llocs. La vida quotidiana dels Mitford és tan excepcional que és difícil que qualsevol ficció pugui superar-la. El matrimoni va tenir sis filles i un fill. I, al contrari del que s’acostuma a explicar, les filles Mitford són les que van omplir les pàgines de la crònica social de mitjans del segle XX. El pare, el segon baró de Redesdale, no va permetre que la seva descendència femenina anés a l’escola perquè ho considerava una vulgaritat. Les filles Mitford van ser educades a casa per una llista d’institutrius que plegaven constantment, i només en tres matèries: hípica, francès i classes de piano. Més enllà de la situació de la dona en aquella època, les singularitats a l’hora d’educar les criatures s’entenen si coneixem un mica més el progenitor Mitford. El segon baró de Redesdale feia servir els nens com a objecte de les caceres, considerava salvatge qualsevol que no fos anglès i una pala de sapador -amb la qual havia matat una colla d’alemanys a la Primera Guerra Mundial- ocupava un lloc preeminent al rebedor de casa. Aquest fanàtic era el mateix home que presumia d’haver llegit només un llibre a la seva vida perquè després d’acabar Ullal blanc, de Jack London, el va trobar tan bo que considerava que llegir-ne més no valia la pena.
De la unió entre aquest sonat entranyable i una dona bonhomiosa, gairebé invisible al costat de la personalitat del marit, en van sortir sis filles de biografies extraordinàries, de les quals en destaco almenys quatre. Unity, admiradora de Hitler, que va intentar suïcidar-se el dia que Anglaterra va declarar la guerra a Alemanya; Diana, amant d’Oswald Mosley, líder del feixisme britànic; Jessica, comunista convençuda que va fugir amb el nebot de Churchill per anar a la Guerra Civil Espanyola, i Nancy, escriptora i biògrafa i autora de L’aventura de l’amor -entre altres novel·les-, on el component biogràfic és part essencial de la història.
Ironia britànica
Justament L’aventura de l’amor, traduïda impecablement al català per Dolors Udina, narra la història de la Linda, un personatge fictici que representa un bon resum de l’autobiografia de Nancy Mitford amb alguns esquitxos de la vida de la seva germana Diana. Amb sentit de l’humor britànic i una ironia audaç, hereva de Jane Austen, Nancy Mitford escriu una mena de biografia de la seva família a partir del personatge de la Linda, una cosina que viu durant llargues temporades a casa dels Mitford (Radlett, a la novel·la) perquè la seva mare no troba el temps, entre festes i amants, de fer-se càrrec de la filla. Amb el punt de vista únic que li ofereix el paper de filla adoptiva, a L’aventura de l’amor Mitford explica la seva existència través de les relacions amoroses. Des que, de petita, es tancava a l’habitació de la caldera amb les seves germanes per conversar sobre possibles pretendents i les primeres presentacions en societat fins a l’etapa adulta, quan la Linda coneix el Fabrice, duc de Sauveterre (a la vida real, Gaston Palewski, polític francès partidari de De Gaulle), de qui Nancy Mitford va ser amant i que va considerar sempre com l’amor de la seva vida.
Tot i el que pugui semblar, L’aventura de l’amor no és una novel·la estrictament romàntica. S’hi amaga una veritat més fosca: la solitud de les parelles, com deia la nord-americana Dorothy Parker. I, en últim terme, la de cadascú encara que tots vulguem participar de l’aventura de l’amor.