Quan vivia als Països Baixos, ja fa uns quants anys -en temps pretecnològics, com qui diu-, vaig endur-me, a l'equipatge, aquella edició verda del diccionari català editat per Enciclopèdia que era com gegant, un llibrot pesant que feia un embalum colossal. L'hoste que m'acollia, un bon jan holandès, mofeta i primari, va dir-me un dia: "Ja n'ha de ser, d'important, aquesta llengua, teniu un diccionari que, usat com a arma llancívola, podria matar algú".
L'anècdota ve a tomb perquè la vaig rememorar en veure aquesta edició d' Ocnos i el parat esglai . És un volum que fa patxoca, una obra magna, en tots els sentits, i no únicament en el material. De fet, un tresor, tant pel contingut com pel continent, que esperàvem de feia anys, i que esdevé, ras i curt, ja imprescindible en el nostre patrimoni literari. Una edició modèlica de només 1.913 exemplars (fent l'ullet a la data de naixement del poeta) que exigirà aviat, de ben segur, no només la incorporació a les Obres completes que dirigeix Rosa Maria Delor, sinó probablement una edició de butxaca.
Cal felicitar l'editor Ramon Balasch, per la tenacitat, la sagacitat i l'eficiència que han acabat donant aquest fruit tan perfecte, saborós i nutrici. L'editor, que va ser, temps era temps, "poeta jove", la poesia del qual va merèixer que Joan Brossa, justament en un pròleg, afirmés que "li coïen les mans de tant aplaudir", ens ofereix aquí el que sens dubte és l'esdeveniment editorial de l'any, digne colofó a l'Any Espriu.
Una joia imprescindible
El procés d'elaboració d'aquest llibre, com tot el que feia Espriu, va estar presidit per una meticulositat i una cura extremes. Hi ha com a base la famosa llibreta en espiral, que l'editor anomena Bloc de Revisions Acomplides, que en el volum és abreujat amb la sigla BRA, i que segurament hauria valgut algun comentari del poeta, amb l'humor càustic que el caracteritzava (recordem que el mot representat per aquesta sigla, en anglès, significa sostenidor: el bloc sosté, efectivament, la substància del llibre...). Però deixem-nos de ximpleries i facècies i anem per feina. En la Nota a l'edició ja se'ns instrueix sobre tot el que ens cal saber per emprendre la lectura. Hi trobem, recopilats i revisats, tots els pròlegs, articles, notes i comentaris, literaris o no de l'autor.
Cal dir que l' Epíleg de Ramon Balasch és un assaig importantíssim en si mateix, que honoraria el mateix Salvador Espriu. I tan sols la secció B., Notícies sobre Bartomeu Rosselló-Pòrcel , ja justificaria el llibre; el Proemi a l' Obra lírica del 1949, o Alguns records del meu amic Rosselló són peces magistrals de la prosa catalana, que bateguen d'emotivitat sense perdre mai la mesura, i en el Pròleg a l'edició bilingüe del 1970, Espriu imagina un Rosselló que no hauria mort, i que seria un home de prop de cinquanta-set anys, i elabora una descripció absolutament lúcida i exhaustiva del món que s'hauria trobat. És espaordidor i aterridor comprovar que han passat quaranta-tres anys des d'aquell diagnòstic i els mots d'Espriu són del tot vigents, quan acaba dient: "...el paral·lelisme de la fartanera i la fam, la gresca del crim i de la violència, un permanent carnaval idiota arreu (formidable arma d'alienació) i els progressos dels cervells electrònics, que ens converteixen amb rapidesa en indefensos analfabets però en cofois titelles, bellugats per fils als dits benignes dels senyors del poder".
El volum, integrat per 172 textos -169 articles i tres breus assaigs-, constitueix una mena d'esplèndida biografia intel·lectual. Una joia que no ens podem deixar perdre.