Maria-Mercè Marçal és una de les escriptores més enyorades de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Nascuda l'any 1952 a Ivars d'Urgell i morta a Barcelona l'any 1998, es va donar a conèixer ben aviat quan, poc després de ser una de les fundadores de Llibres del Mall -juntament amb Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala-, va guanyar el Carles Riba amb Cau de llunes , publicat l'any 1977. Dos dels seus poemaris més representatius són Bruixa de dol (1979) i Sal oberta (1982). En el primer hi ha alguns dels seus cicles de poemes més impressionants, com Foc de pales ("La nit em clava / el seu ullal / i el coll em sagna. // Sota les pedres / l'escorpit / balla que balla. // La pluja, lenta, / fa camí / fins a la cambra. // L'escala fosca / del desig / no té barana") i Tombant ("Com un peix sense bicicleta / cerco el meu cor entre les ones. / Alço la copa on mor la lluna / en vi molt dolç. // M'he emborratxat de solitud"). A Sal oberta , després d'una quarantena de sonets de lectura obligada, s'hi poden llegir Set canç ons esparses i un romanç i una generosa secció dedicada a la seva filla Heura: "A tu, quan encara eres / un dolç paràsit del meu cos; / i el meu cor, de tu".