La maduresa i mal·leabilitat del llenguatge del còmic es posa de manifest gràcies a obres com 100 pictogramas para un siglo (XX), que demostren que la historieta serveix tant per narrar aventures com per fer reflexions teòriques. L’inquiet Pere Joan proposa un inventari en vinyetes de les idees que van definir el segle XX. És un projecte ambiciós: identificar els cent conceptes, comportaments i tendències que marquen una època, de l’eclosió de l’individualisme a la cadena de muntatge, de la psicoanàlisi al culte al progrés, la joventut o la velocitat. Però si el contingut sociològic-conceptual ja és sorprenent, encara ho és més com l’autor mallorquí s’hi aproxima a través d’ideogrames i pictogrames, un sistema de representació que no rebaixa la densitat teòrica, però sí que fomenta el component lúdic de l’obra. Pere Joan il·lustra les diferents idees amb un arsenal de recursos: la senyalística didàctica, la poesia visual, la narració minimalista... La influència de Chris Ware, esclar, és notable, però no tant per eclipsar la personalitat d’una proposta pensada per fer pensar, un assaig visionari en forma i contingut que confirma Pere Joan com un explorador incansable de l’avantguarda del còmic.