BarcelonaJosep Maria Fonalleras

Climent (Amsterdam) ha suposat el retorn a la novel·la de Josep Maria Fonalleras: feia 12 anys que no en publicava cap. L'autor gironí tria 14, de Jean Echenoz: "Què té 14? Una combinació, certament pletòrica, fascinant, entre l'economia dels mitjans -concisió, elisions, salts temporals- i l'acumulació de detalls en la descripció, fins i tot amb un afany enciclopèdic -explica Fonalleras-. Barrejar la contenció i l'excés produeix uns efectes devastadors en la consciència del lector, un viatge al llarg d'una guerra que és vista -també un còctel pervers- com un joc de taula, una excursió al camp, un teatre de l'horror. La novel·la ofereix un retrat moral concentrat, en extrem necessari, sense escletxes, amb una prosa que llisca entre els obusos".

Màrius Serra

Plans de futur, de Màrius Serra, es va emportar el 64è premi Sant Jordi de novel·la. A més de ser un dels escriptors més imprevisibles del panorama actual, Serra és un lector voraç de llibres. D'entre tot el que ha llegit durant l'any destaca Carrer Robadors, de Mathias Enard (Columna / Penguin Random House: "És la punyent història d'un tangerí emigrat al Raval de Barcelona en la qual Enard aconsegueix retratar des dels budells el magma del descontentament social que batega sota la crisi intel·lectualment analitzada cada dia", resumeix l'autor.

Llucia Ramis

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna / Asteroide) reconstrueix la pròpia nissaga familiar de Llucia Ramis per descobrir els fonaments del seu jo. "La publicació de La casa de hojas, de Mark Z. Danielewski, és com haver vist néixer un nebot -diu-. Fa tres estius era a San Francisco amb l'Ana Pareja, d'Alpha Decay, i allà el va comprar. El procés de contractar-lo i d'editar-lo ha estat molt complex, envoltat d'una màgia tèrbola que crec que sortia del llibre". Publicat per Alpha Decay i Pálido Fuego, Ramis el compara amb La història interminable.

Sílvia Soler

Amb L'estiu que comença (Planeta), Sílvia Soler va guanyar el premi Ramon Llull 2013. La novel·la va tenir una gran acollida per Sant Jordi, i es va convertir en una de les més regalades pels lectors catalans. " Els germans Burgess, d'Elizabeth Strout, m'ha agradat per la minuciosa i lúcida descripció dels seus personatges desmanegats, terriblement desorientats, tan mancats de confiança i d'afecte -diu l'escriptora-. Aquests perdedors, gent normal amb problemes de gent normal, que t'agafen pel ganyet i ja no et deixen apartar els ulls del llibre. Els tres germans Burgess volen estimar-se però no en saben. Si us va agradar Olive Kitteridge, Els germans Burgess no us decebrà". L'última novel·la de la nord-americana ha estat publicada per Edicions de 1984 i El Aleph.

Rafel Nadal

Fa dos mesos que Rafel Nadal va d'una punta a l'altra de Catalunya presentant Quan en dèiem xampany (Columna). De la collita del 2013, el llibre que l'ha impressionat més és Climent, de Josep Maria Fonalleras. "Està especialment ben escrit, cosa que sembla una obvietat, parlant de literatura, però no tots els llibres flueixen tan bé -comenta, hores abans de marxar cap a Vall-de-roures per a una nova cita amb els lectors, a Serret Llibres-. A més, Climent és una reflexió a fons sobre les passions, l'amor, l'amistat, la por, l'absència i la buidor".

Dolores Redondo

" La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker, m'ha agradat molt", diu Dolores Redondo, per a qui el 2013 ha estat un any decisiu, literàriament parlant: El guardià invisible i El llegat dels ossos l'han convertit en un dels noms més cobejats de la novel·la negra espanyola. "Dicker és un autor fresc i espontani, capaç d'explorar gèneres molt diversos. El llibre és molt dinàmic, i la història dels dos escriptors està molt ben explicada. Hi ha dues qualitats que m'han convençut especialment, de la novel·la: l'amenitat i la capacitat que té d'evadir-te de la realitat".