BarcelonaA Adam Brester, el protagonista de L'últim telecadira (Edicions 62/Tusquets), la nova novel·la de John Irving (Exeter, New Hampshire, 1942), li passen moltes coses, algunes de les quals terribles, però l'estimen molt. "És l'únic personatge heterosexual, la seva família és queer, però són un model de conducta de com estimar i cuidar una persona. De fet, l'Adam és el que pitjor es comporta sexualment", assegura Irving en una roda de premsa via Zoom.

Traduïda al català per Imma Estany, aquesta novel·la de gairebé mil pàgines, escrita en primera persona, ressegueix 80 anys de la vida de l'Adam. Explica com creix i com es fa vell, i tot el que passa des del seu naixement, el 1941: la Guerra Freda, la Guerra del Vietnam, la irrupció de la sida, Ronald Reagan i, fins i tot, Donald Trump. L'Adam no té pare ni en sap res, però la seva extensa família és entranyable i molt tolerant, sobretot sexualment. Són prou valents per escollir i deixar escollir. No ho és tant el seu entorn, on afloren els perjudicis i les maledicències. "No és una novel·la controvertida políticament com ho pot ser Les normes de la casa de la sidra, és més aviat pedagògica", destaca l'escriptor nascut als Estats Units que des del 2019 té la nacionalitat canadenca i viu a Toronto. Irving, que té una filla trans –du el seu nom tatuat al braç–, és un ferm aliat de la comunitat LGTBI+: "No he inventat res, la meva mare assessorava i ajudava noies que s'havien quedat embarassades i que ni tan sols tenien edat legal per casar-se. El meu germà és gai i la meva germana és lesbiana. És com vaig créixer", afirma.

Quan Irving parla dels Estats Units, ho fa referint-s'hi com el seu país d'origen. És molt crític: "Els Estats Units en temes de política sexual estan anant enrere". A la pregunta de si es considera algú clarivident perquè en molts aspectes, a les seves novel·les, sobretot en temes de sexualitat, es va avançar al seu temps, respon: "Els Estats Units són un país tan endarrerit que em fan semblar intel·ligent", assegura, i alerta del retorn del feixisme. El més fàcil, diu, seria assenyalar Donald Trump. "És tan sols el portaveu demagog i xenòfob de molta gent que hi era abans que ell, i que són al seu darrere". Irving no recorda cap altre moment en què el seu país de naixement estigués tan dividit: "Mai havia vist el país tan radicalment polaritzat en tants temes, ni tan sols durant la Guerra del Vietnam", assegura.

El petó pertorbador

Per a l'autor d'El món segons Garp, Una dona difícil o La quarta mà, un dels personatges més interessants de la seva novel·la és la mare de l'Adam, Little Ray. És una dona menuda, esquiadora, molt forta i atlètica, que mai dona explicacions sobre qui és el pare de l'Adam. S'acaba casant amb un home molt menut, Elliot Barlow, però en realitat té una relació sentimental i sexual amb una altra dona molt corpulenta, la Molly. Hi ha una escena, al llibre, força pertorbadora: el petó que Little Ray li fa al seu fill mentre són al llit. Ho fa, segons ella, per mostrar què és el desig. Li diu al seu fill que un petó és una qüestió de criteri, que quan fas un petó com aquell has de saber què ofereixes o bé on et fiques: "Esclar que és una escena pertorbadora, jo vull que el lector se senti incòmode. Little Ray es passa tres pobles, va massa lluny, però continua sent un personatge admirable i interessant. Ella és molt valenta i creu que ho pot resoldre tot tota sola", afegeix Irving.

A L'últim telecadira hi ha molts fantasmes, i no només esotèrics. Apareixen a l'Hotel Jerome d'Aspen. "Estic molt decebut, perquè no he vist cap fantasma i hi he anat moltes vegades, al Jerome", diu Irving somrient. No ha pogut veure els fantasmes dels miners o del primer propietari de l'hotel, però sí que coneix les absències. "La Molly [la parella sentimental de Litlle Ray] tampoc veu fantasmes, però subscric les seves paraules: les persones, quan moren, continuen amb nosaltres, dins nostre. I la recompensa és poder veure aquestes persones que tant enyorem", assegura l'autor.

No és cap comiat

L'Adam, a qui l'àvia li llegeix Moby Dick quan és petit, vol guanyar-se la vida escrivint i comparteix les mateixes preferències literàries que Irving: Herman Melville, Charles Dickens, Thomas Hardy... Tot són novel·listes del segle XIX. "Són els novel·listes que em van influir quan tenia 15 o 17 anys i vaig imaginar-me com a novel·lista. Volia ser com Charles Dickens i més tard vaig voler imitar Melville. Mai vaig tenir com a referent un novel·lista modern o contemporani i no he canviat. La forma narrativa del segle XIX és la que admiro".

Aquesta és l'última novel·la llarga del novel·lista, però no l'última. Simplement, les següents seran més curtes. "No m'estic acomiadant", diu enèrgicament. "Ja estic escrivint el capítol 14è de la meva pròxima novel·la, treballo cada dia i ho seguiré fent. Em sento molt afortunat perquè puc escriure i no tinc cap intenció de deixar-ho. Molts amics de la infància han mort. L'alternativa és fer-se vell, i jo soc molt feliç d'envellir. Tinc la intenció de continuar per aquí durant molt de temps".