La relació entre Joan Ponç i la literatura, exposada a la Sala Cràter
Entre les nombroses col·laboracions del pintor destaca els gravats que va dedicar a Don Quixot i la sèrie sobre 'La metamorfosi' de Franz Kafka
BARCELONALa relació entre l'artista surrealista Joan Ponç (1927-1984) i la literatura s'evoca des d'avui en una exposició a la Sala Cràter que reuneix els seus gravats realitzats per a edicions del Quixot, per a un poema de J.V.Foix i la seva sèrie 'Metamorfosi Kafka-Ponç'.
El comissari de l'exposició, Jordi Carulla, ha assenyalat que de les nombroses col·laboracions de Ponç amb la literatura "resulta molt interessant la sèrie que va dedicar al 'Quixot' (1978), formada per 20 gravats, amb una estètica reconegudament 'ponciana', en la qual l'artista remarca el màgic obscurantisme". Per a Carulla, "Ponç és capaç de silenciar les paradoxes del Quixot en una reinterpretació tan lliure com encertada del mite del personatge cervantí, amb qui troba el seu símil com a pintor".
Amb aquesta sèrie, Ponç se suma a una llarga llista d'artistes que es van aproximar a la genialitat cervantina, amb noms com Hogarth, Gustave Doré, Honoré Daumier, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Roberto Matta o Antonio Saura.
Segons Carulla, Ponç, millor que ningú, "va saber captar el caràcter surrealista de l'obra de Cervantes, a l'hora que va prendre la figura del cavaller com a emblema de la cultura i la pau". En el mateix espai es poden contemplar els 25 gravats que integren la sèrie 'Metamorfosi Kafka-Ponç', en els quals, en paraules de Carulla, destil·la "un estil també 'poncià', si bé més geomètric i analític".
Aquesta visió que ofereix l'exposició, que estarà oberta al públic fins al 15 de maig que ve, es completa amb una tercera sèrie, 'La pell de la pell' (1972), que va servir per il·lustrar el poema homònim de J.V. Foix, i del qual s'exhibeixen sis dels 27 gravats.