BarcelonaL'hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d'un únic llibre sagrat −tot i el respecte que atorga als Vedes−, ni d'una única doctrina o dogma, ni d'un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d'una única forma d'entendre la realitat. En l'arrel mateixa de l'hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser, la sacralitat de l'univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la realitat absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l'acontentament, l'austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l'entrega, la devoció i la noblesa.

Svami Satyananda Sarasvati (Barcelona, 1955), autor de 'L'hinduisme', que ara presenta la col·lecció 'Introduccions' de Fragmenta, ha viscut tres dècades a l'Índia. Coneix a fons la tradició hindú, especialment la filosofia del ioga, l'advaita vedanta i el shivaisme del Caixmir. El 1976 coneix Svami Muktananda, que l'iniciarà en el camí de la meditació. L'any 1980 rep els vots com a renunciant ('sannyasa') de l'orde de Sri Shankara. S'estableix als peus de la muntanya d'Arunachala en companyia de deixebles directes de Sri Ramana Maharshi. Estudia sànscrit a Pondicherry i Benarés. Més tard, a Thapovanam (Tamil Nadu), s'endinsa en la contemplació de les Upanishads sota el mestratge de Svami Nityananda Giri. Des del 2009 resideix a Catalunya, on imparteix cursos sobre diferents aspectes de l'hinduisme. Ha tingut cura de 'Mística medieval hindú' (Trotta, 2003) i és autor de diverses contribucions a obres de temàtica índica.