BarcelonaLa primera traducció a l'anglès de la famosa novel·la de Mercè Rodoreda 'La plaça del Diamant' va ser obra d'una amateur i només va costar 45 lliures. La mateixa traductora de l'obra, la irlandesa Eda O'Shiel de Sagarra, ha explicat que a finals dels seixanta "ningú s'interessava" per la novel·la de l'escriptora catalana, però finalment l'editorial d'André Deutsch va decidir assumir "el risc". "El meu primer motiu per traduir la novel·la, tan preciosa i simpàtica, era donar-la a conèixer, però el segon era millorar el meu català!", ha confessat O'Shiel, que va escriure la versió anglesa del llibre "durant el període d'exàmens, entre maig i juny".

Eda O'Shiel es va enamorar d'un català i s'hi va casar, i d'aquí ve que el seu nom sencer sigui Eda O'Shiel de Sagarra. Tot i que la parella parlava en anglès, O'Shiel de seguida es va interessar per la cultura catalana, i quan li va caure a les mans un exemplar de 'La plaça de diamant' va decidir que l'obra havia d'arribar també al públic anglosaxó. Sense mitjans i amb un coneixement del català "bastant imperfecte", Eda O'Shiel va traduir la història de la Colometa i la va titular precisament 'The Pigeon Girl' [La noia dels coloms].

Aquesta irlandesa recorda com va ser Joan Sales, editor de Rodoreda, escriptor i amic del seu marit, qui li va parlar per primera vegada del llibre. "Era molt simpàtic, i em va ajudar a contactar amb l'autora", explica. "Em sembla que ella tenia por que jo volgués explotar la seva obra", confessa Eda O'Shiel, que afegeix que va tenir certes "dificultats" amb Rodoreda perquè li va haver de remarcar "que només volia donar a conèixer la seva obra, i no fer diners".

De fet, de diners en va fer pocs. "Em sembla que em van pagar 45 lliures per la traducció de la novel·la", assegura riallera. Després d'escriure la traducció, O'Shiel va enviar-ne còpies a Londres per intentar trobar una editorial que la volgués publicar. "Vaig contactar amb editorials, moltes editorials conegudes de Londres que publicaven novel·les en anglès o francès, però ningú s'hi interessava", recorda.

Eren les acaballes dels anys 60, i la novel·la de Mercè Rodoreda era una opció arriscada per les grans cases editorials. "Només una senyora, que era molt simpàtica, em va dir que li havia agradat la novel·la, com a mi. Així que vaig anar a Londres a veure-la i em va dir que era un risc per a l'editorial, però que ella volia fer-ho", destaca. "La seva intervenció, amb André Deutsch, va fer possible la traducció", la primera en una llengua que no fos el castellà.

Aquest mes de març ha sortit al mercat a Londres 'In Diamond Square', la segona traducció de l'obra al Regne Unit, i la tercera a l'anglès. Així, destaca O'Shiel, es tanca un cicle que va iniciar ella el 1967 amb pocs mitjans i molt entusiasme.