"Ací em pariren i ací estic. / I com que em passen certes coses, / ací les cante, ací les dic", es pot llegir al Llibre de meravelles (1971), un dels poemaris més coneguts de Vicent Andrés Estellés. L'escriptor, nascut a Burjassot l'any 1924, va començar a donar a conèixer la seva intensa i fèrtil obra lírica amb Ciutat a cau d'orella (1953), però no seria fins a principis dels 70 que multiplicaria la seva presència editorial. Des del 1948 Estellés havia treballat al diari Las Provincias , del qual seria nomenat cap de redacció una dècada més tard, un càrrec que mantindria fins al 1978. Va ser durant els anys dedicats al periodisme que el poeta coneixeria Eliseu Climent , que més endavant li publicaria l'obra completa a Edicions 3i4: "Ens vam conèixer l'any 1959, quan vaig entrar a la universitat. Estellés formava part d'una tertúlia en què participaven Manuel Sanchis Guarner, Miquel Dolç, Xavier Casp i Miquel Adlert -recorda-. Casp i Adlert tenien llavors una editorial, Torre, que va publicar obres de Fuster, Beneyto, Valor... i també d'Estellés".

El grup de la Torre se sumava a Lo Ratpenat, una associació fundada el 1878 per Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Si bé a la dècada dels 60 tant un grup com l'altre no confrontarien la seva valencianitat amb Catalunya, durant els últims anys del franquisme, i especialment a partir de la Transició, se significarien en contra de les tesis favorables als Països Catalans. "Van ser anys molt complicats per a gent com Estellés i Fuster -diu Climent-. Las Provincias va passar de ser un diari oberturista a fer campanyes anticatalanistes bastant brutals". La paciència del poeta es va acabar esgotant. El 1971 va publicar cinc llibres: La clau que obri tots els panys , Llibre de meravelles , Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement . "Aquell mateix any li vam muntar un gran homenatge al Teatre Principal de València. Va ser un acte amb molt de pes, amb actuacions musicals i teatrals...", diu Climent, que el 1972 va començar l'obra completa d'Estellés amb Recomane tenebres . Feia només quatre anys que havia fundat 3i4, una de les iniciatives editorials en llengua catalana més emblemàtiques de les últimes dècades al País Valencià.

Prolífic i popular

A partir d'aquell moment, l'obra d'Estellés creixeria a un ritme exponencial. Compaginaria la publicació de poemaris amb l'actualització de l'obra completa -deu volums en menys de dues dècades- i alhora s'embarcaria en el seu projecte més ambiciós, Mural del País Valencià , integrat per una seixantena de llibres de poemes en què recorre la història, la geografia i els personatges més destacats del seu món. "Editar el Mural ha estat un gran goig però també una feinada important -diu Climent-. Estellés era un poeta que reordenava els seus llibres constantment". A la dificultat inicial s'hi afegia el fet que Estellés havia mort l'any 1994. Així i tot, Mural va arribar a les llibreries el 1996, i va engrandir sensiblement el llegat d'un dels poetes més prolífics de les lletres catalanes, encara molt estimat.

Jordi Sebastià , l'actual alcalde de Burjassot, no ha deixat passar l'efemèride d'aquest 2013, en què es commemoren 20 anys de la mort del poeta: "Ens han arribat tantes propostes que no donem l'abast -reconeix-. Un dels projectes més interessants és la Ruta Estellés que estem fent. El ceramista Vicente Espinosa està preparant una dotzena de panells de grans dimensions que es van instal·lant en diversos llocs del poble. Al setembre, coincidint amb la commemoració del naixement, hi seran tots: cadascun es col·loca en indrets de Burjassot que surten als poemes. A l'abril es presentarà l'espectacle Estellés, de mà en mà, en què el pianista Miquel Juan acompanyarà el recital de Francesc Anyó. Al juny farem un concert amb músics que han versionat el poeta, i al novembre estrenarem una obra de teatre".

A més, l'exposició Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i d'esperances -visitada per més de 20.000 persones al Centre del Carme de València- acaba de ser traslladada a Burjassot, i continuarà itinerant, en versió reduïda, per diversos pobles valencians durant els pròxims mesos. "Estellés desborda qualsevol intent de controlar el que es fa: no hi ha cap altre autor valencià que hagi inspirat tantes cançons, obres de teatre i quadres -diu Sebastià-. La seva obra anima a fer moltíssimes coses i això és engrescador".

Una de les assignatures pendents és disposar de l'edició crítica de l'obra. Els professors Vicent Salvador i Josep Murgades dirigeixen el projecte, que està temporalment aturat. "La falta de subvencions públiques en dificulta l'edició -diu Salvador-. Estellés era un home de gran activitat, no excessivament ordenat. Ja ho tenim tot catalogat. Hi ha inèdits, poemaris que canvien molt en segones edicions i volums que mai no han entrat a l'obra completa, com ara Llibre de meravelles i el Mural del País Valencià ".Quan s'editin els llibres -en principi a 3i4- Salvador assegura que quedarà comprovat que Estellés era un autor "molt meticulós, que revisava constantment, un poeta que controlava totalment la seva obra".