Els Estats Units digitalitzen els records cubans de Hemingway

WashingtonMilers de documents i fotografies d'Ernest Hemingway guardats fins ara a la casa on va viure a Cuba sobreviuran a l'oblit gràcies a una fundació dels EUA que acaba de convertir-los al format digital. "Les roses. Les ha de podar un cop al setembre, octubre, novembre, desembre i gener. Després, deixeu-les créixer", demanava l'escriptor Ernest Hemingway a Pichilo, el jardiner de casa de l'Havana abans de marxar cap a Europa durant la tardor del 1948. "Per descansar i fer-les més fortes", afegia a mà al costat de les anotacions a màquina.

Aquestes instruccions, al costat de centenars de documents i fotografies de l'autor, romanien ocults al món fins ara a la finca La Vigía, on va residir el novel·lista durant el seu període a Cuba, i la conservació perillava després d'estar exposats durant anys al clima i als huracans del Carib. El seu passaport expedit l'any 1934 per viatjar a França i Espanya, una carta a l'actriu Ingrid Bergman o factures de hotel d'un viatge que va fer a Àustria el 1925 ofereixen avui "textura" al que es coneix sobre la vida de l'escriptor, un dels escassos llaços entre l'illa i els Estats Units.

Nou mil llibres pendents de catalogació

Gràcies al treball de la fundació nord-americana que porta el mateix nom de la casa de l'Havana, 2.000 documents de l'artista es troben des d'aquesta setmana a disposició del públic en format digital a la Biblioteca John Fitzgerald Kennedy de Boston. "La feina no ha estat només nord-americana. No s'hauria pogut dur a terme sense la col·laboració del govern de Cuba, a qui estem tremendament agraïts", va dir aquest dilluns durant la presentació dels documents el congressista demòcrata James McGovern, que va desitjar que aquesta col·laboració serveixi d'exemple per millorar les relacions bilaterals entre els dos països.

Cuba i els Estats Units, que no tenen relacions diplomàtiques ni llaços comercials des de la revolució comunista a l'illa el 1959, troben en Hemingway un petit fil d'unió, i és que les dues nacions el consideraven un compatriota. "No podíem esperar que canviés el clima polític, la casa també es trobava en males condicions, amb goteres i molta pols", va explicar la cofundadora de la Fundació Finca Vigía i néta de l'editor de Hemingway, Jenny Phillips, que en va descobrir l'existència l'any 2002 i va posar fil a l'agulla per a la seva recuperació.

Ja l'any 2008, la fundació va donar a la Biblioteca JFK les primeres 3.000 imatges que detallen la vida del premi Nobel a l'Havana, a les que se sumen aquestes noves 2.000, coincidint amb el 60è aniversari del seu premi Pulitzer.

No obstant això, malgrat aquesta nova publicació de documents de l'autor, encara queden en aquella casa prop de 9.000 llibres que pertanyien a Hemingway, molts d'ells, amb anotacions de la seva pròpia mà als marges. La digitalització finalitzarà en uns quatre anys, segons la fundació. I és que després de més de dues dècades vivint en aquella casa, el novel·lista va construir tot un univers al voltant de La Vigía sense el qual, a través dels seus records, no es podria entendre qui va ser realment Ernest Hemingway.