BarcelonaEs va donar a conèixer internacionalment l’any 2007 amb 'No i jo', novel·la que va ser traduïda a una vintena de llengües. Poc després de l’aparició de 'Les hores soterrades' (2009), Delphine de Vigan va trobar-se la mare morta al seu apartament. L’escriptora francesa va començar llavors una investigació sobre Lucile i la seva família per intentar descobrir què pot portar algú fins al suïcidi.

"La meva primera intenció a l'hora d'escriure 'Res no s'oposa a la nit' era retre homenatge a la mare mentre resseguia el seu periple vital –explica De Vigan–. Fent això, pensava que podria desemmascarar el fantasma que mai no havia entès del tot. Entendre què l’havia tornat pràcticament boja i, més endavant, el que l’havia conduït al suïcidi. Quan vaig començar a entrevistar-me amb els seus germans vaig descobrir que el que realment havia de resseguir era la història de la família. Així, vaig acabar reconstruint una època: les creences, els hàbits i la manera de viure. El boom del consumisme va marcar els meus avis. Realment pensaven que si aconseguien una nevera o un televisor serien feliços".

El llibre pren el títol d’una cançó d’Alain Bashung i, a més d’aconseguir vendre 500.000 exemplars a França i cinc premis –entre els quals hi ha el Renaudot– està sent traduïda a 25 llengües. "Volia explicar el patiment de la mare, però també els moments de felicitat familiar", recorda De Vigan, que ha aconseguit escriure un llibre tocat per una llum estranya que apareix entre drama i drama: germans morts, alcoholisme, depressions i un avi de qui se sospita que va practicar l'incest amb alguna de les seves filles.