BarcelonaFa més de 35 anys que Daniel Pennac, un dels novel·listes més llegits de França, havia escrit 300 pàgines sobre el cos humà. "Era una novel·la clàssica que ratllava l'assaig, no funcionava perquè era molt abstracta i la vaig cremar", ha explicat. A força de pensar-hi i donar-li voltes va detectar el problema -la forma- i li va trobar una solució: havia de ser un diari. Un diari sobre l'evolució vital del cos humà a partir d'un personatge concret.

"Vaig pensar que si només recollia les manifestacions del cos tindria una mena de catàleg del que li passa al cos. Per això calia crear un personatge amb una vida, una família i un entorn social, i llavors presentar les observacions del seu cos amb l'energia d'una novel·la de manera que la història estàs subjacent al diari del propi cos. Era el més difícil i interessant", ha afirmat Pennac.

"En general no parlem del nostre cos íntim i això és una paradoxa perquè vivim una època en què el nostre cos està sobreexposat en el cinema, el body-art, la publicitat, la indústria pornogràfica, la recerca mèdica... Tenim aquesta sobreexposició i tanmateix no hi ha cap discurs sobre la relació entre el cos i nosaltres. Aquesta paradoxa m'interessava", ha explicat l'escriptor, que ha tingut la sensació d'estar aportant "alguna cosa senzilla, però nova" sobre un tema que restava en silenci literari des del primer terç del XIX.

Fugir de l'autobiografia

Adverteix, l'autor, que a 'Diari d'un cos' no hi ha res autobiogràfic i que l'única petjada que hi ha deixat és l'estil literari. Això sí, "tothom, absolutament tothom" li ha servit d'exemple per farcir d'anècdotes el dietari d'un personatge masculí que comença a escriure quan té 12 anys i s'allarga fins abans de complir-ne 87, pocs dies abans de morir.

"El llibre està escrit des del punt de vista masculí perquè l'autor té cos d'home", ha evidenciat l'autor, però, ha confessat que li encantaria llegir el diari d'una dona sobre el seu propi cos: "Ni que fos per treure-li un punt de misteri, perquè, en què consisteix aquest misteri? En què un home ho ignora tot respecte del que una dona sent sobre el volum i el pes dels seus pits, i una dona no sap res sobre l'incordi que suposa pels homes el seu propi sexe", resa a la contraportada de l'edició francesa del llibre. "El nostre cos sempre, sempre, sempre s'expressa mitjançant la sorpresa. I ens anem acostumant a les sorpreses, però el que és interessant és esperar amb certa curiositat com si el cos ens fos una cosa una mica aliena", ha conclòs Daniel Pennac.