Corto Maltès torna a navegar

És el fill d’una gitana de Sevilla i d’un mariner de Cornualla; un romàntic, un cínic i un heroi, potser el que millor ha encarnat l’esperit aventurer en el còmic. Corto Maltès torna a les llibreries quan es compleixen 20 anys de la mort del seu creador, Hugo Pratt. Sota el sol de mitjanit, amb guions de Juan Díaz Canales i dibuixos de Rubén Pellejero, és la primera aventura de Corto Maltès en 27 anys i, òbviament, també la primera que no porta la firma de Pratt, que va deixar dit que no li desagradava la possibilitat que algú prengués el relleu del personatge. “Primer calia fer un període obligat de dol -explica Díaz Canales-. Corto Maltès és un personatge molt lligat al seu autor, i no s’hauria entès que algú en continués la història immediatament després de la seva mort”.

El nou àlbum del personatge es publicarà simultàniament dimecres vinent en francès, italià, holandès i, de la mà de Norma Editorial, en català i castellà. Una tirada global de 300.000 exemplars (prop de la meitat a França, 10.000 a Espanya) que converteixen el llançament en un dels esdeveniments de l’any en el món del còmic. Sota el sol de mitjanit transcorre el 1915 als paisatges nevats de l’àrtic, entre Alaska i el Canadà. L’escriptor que va convertir aquestes terres en escenari literari, Jack London, és un dels personatges del còmic, tot i que no arriba a fer-hi acte de presència. L’autor d’ Ullal Blanc envia una carta a Corto Maltès per demanar-li un favor: fer arribar un missatge personal a un vell amor de joventut, Waka Yamada, exprostituta japonesa que va lluitar pels drets de les dones a Alaska. A canvi, London ofereix la promesa d’aventures i un tresor. Pel camí, Corto es troba amb altres personatges reals: l’explorador afroamericà Matthew Henson, que va arribar al pol Nord al mateix temps que Robert Peary tot i ser menystingut pel seu color de pell, i el promotor de boxa i mercenari al servei dels russos Joe Boyle, que va ser espia i amant de la reina de Romania.

L’aventura de continuar les històries de Corto Maltès va ser una proposta de la gestora dels drets d’Hugo Pratt, que també és l’editora italiana de la sèrie Blacksad, de Díaz Canales. “Vaig començar a treballar-hi a partir d’una idea de Luca Romani que ja incorporava el personatge de Jack London i el paisatge del Gran Nord, un paisatge perfecte perquè no havia aparegut abans en les aventures de Corto”. Sota el sol de mitjanit arrenca el 1915, uns mesos després de La balada de la mar salada, el primer àlbum de la sèrie publicat per entregues el 1967. “El lector es trobarà amb el Corto més clàssic i aventurer -apunta Díaz Canales-. El nostre referent és l’època de les grans aventures a Sibèria o Samarcanda, on hi ha tots els elements que ens interessen: la ironia, els grans espais naturals i el Corto romàntic que es posa en contra dels grans poders i a favor dels dèbils”.

Trobar una veu pròpia

Un dels reptes de Díaz Canales i Pellejero és trobar la seva pròpia veu en el context d’un personatge tan determinat pel segell d’Hugo Pratt. “Fer una còpia de Pratt és impossible, seria una mala imitació -considera Pellejero-. Per això vaig posar sempre com a condició que la meva personalitat hi estigués present. Tanmateix, estem parlant d’un autor, Hugo Pratt, que per a mi ha sigut sempre una gran influència, sobretot a la sèrie Dieter Lumpen. Treballar a partir d’una obra que conec i estimo com Corto Maltès va ser crucial a l’hora de trobar-me còmode”. Díaz Canales, per la seva banda, confessa que té “una relació emocional” amb el personatge que l’ha ajudat a escriure la història. “Per a mi, el Corto és un vell amic -diu-. I escriure sobre ell és com fer realitat el somni que tenim tots els lectors que imaginem aventures dels personatges que estimem. I un avantatge molt important és que té una biografia molt completa, amb moltes dades, però també molts espais en blanc per omplir que em donen molt marge de maniobra”.

Si l’elecció de Díaz Canales va ser cosa de Zanotti, Pellejero va ser una proposta del guionista. “Per a mi és l’hereu natural de l’univers gràfic d’Hugo Pratt, que ve de mestres del còmic com Milton Caniff i dels clàssics italians i argentins -opina Díaz Canales-. Va fer una prova que va convèncer tothom i així va entrar a formar part de l’equip”. Un altre punt important és determinar l’estil gràfic. Al llarg de la saga de Corto Maltès, el traç d’Hugo Pratt va anar evolucionant: de la línia esbossada dels inicis a la més experimental i esotèrica de l’últim àlbum del personatge, Mû. “A mi m’atreu molt el traç improvisat de la primera època, quan Pratt encara no defineix la cara del Corto i tot són recerques, no hi ha cap línia -explica Pellejero-. Però he intentat adaptar aquest estil al de l’etapa de Samarcanda i Sibèria, quan el personatge té la cara molt més definida. Ara bé, el que més ens interessava era l’atmosfera, que tinguessis la sensació d’estar amb Corto Maltès tot i que el personatge no ho sigui al 100%”.

Una presència que no podia faltar a Sota el sol de mitjanit era la del malcarat Rasputín, l’egoista i mesquí desertor rus que acompanya el Corto en les seves aventures. Díaz Canales creu que Corto Maltès i Rasputín són les dues cares de la mateixa moneda. “Són un personatge dual amb el qual Hugo Pratt va jugar al llarg de la saga. De vegades, el Corto prenia el paper del Rasputín i era qui buscava el tresor i l’altre era qui simplement gaudia del plaer de l’aventura. No és que un sigui el costat lluminós i l’altre el fosc, sinó que tots dos són lluminosos i foscos”.

Els autors ja pensen en noves aventures del personatge. Sota el sol de mitjanit no és un Corto Maltès vist per Pellejero i Díaz Canales, sinó l’àlbum número 13 de la saga. I el contracte del número 14 ja està firmat. “Encara no sabem què farem -confessa Díaz Canales-. T’imagines un munt de situacions meravelloses però sovint has de descartar-les perquè s’assemblen massa a situacions que ja ha viscut el personatge. És delicat triar on portarem Corto Maltès en el futur”.