Els connectors textuals són paraules o grups de paraules que serveixen per cohesionar un text. Solen encapçalar frases i ens ajuden a entendre com s’interrelacionen. Ho són, per exemple, “D’entrada”, “D’altra banda”, “Per tant”, etc. Acostumen a aparèixer en llengua escrita, perquè l’escriptura aspira a ser complexa i no disposa dels suports extralingüístics amb què compta l’oralitat.

I, com passa sovint amb les formes pròpies de la llengua escrita -més elaborades i retòriques-, són un terreny adobat per als calcs del castellà, que encara es percep massa com un referent en els textos de caràcter argumentatiu.

Un d’aquests connectors és “Així les coses”. Com una plaga invasora, apareix sovint als inicis de frase o paràgraf seguit d’una coma. Ve a dir que el que direm té en compte el que ja hem dit. Fa explícit, doncs, un implícit habitual, i no és difícil abusar-ne: convertir-lo en una crossa. ¿Però és un calc del castellà? No hi ha dubte que en prové, però perquè puguem parlar de calc cal, a més, que estigui lexicalitzat: que no es limiti a dir el que diuen les paraules que l’integren.

“Estant així les coses” no és una forma lexicalitzada: és una frase possible del català. Per tant, provingui o no del castellà, no seria un calc. Però, si n’eliminem estant, el que queda deixa de ser transparent: ho entenem partint del castellà. Per tant, contra l’ésAdir -que l’admet-, jo considero “Així les coses” un calc.

Com l’evitem? Quan se n’abusa, la correcció més assenyada és eliminar-lo. En altres casos podem optar per “Arribats a aquest punt”, “Així doncs”, “En aquestes circumstàncies”, etc. En registre col·loquial també tenim “En aquestes”.

En tot cas, no és mai fàcil decidir si un connector textual que sona poc genuí l’hem d’admetre o rebutjar. Molts correctors canvien el connector “Després de tot” per “Al capdavall”. És un canvi raonable, i el poden seguir fent, però és bo que sàpiguen que des del juliol “Després de tot” és al DIEC2 i ja no es pot considerar, per tant, incorrecte.