BarcelonaCarles Miralles (Barcelona, 1944–2015), poeta i hel·lenista, ha mort als 70 anys. Llicenciat en filologia clàssica, ha estat vinculat professionalment a la Universitat de Barcelona, on ha estat catedràtic de filologia grega, i de la qual va ser vicerector entre 1981 i 1986.

Entre la seva obra poètica, que va començar al 1965 amb 'La terra humida' –premi Amadeu Oller– destaquen llibres com 'Camí dels arbres i de tu' (1981), 'La mà de l'arquer' (1991), 'La ciutat dels plàtans' (1995) i 'No me n'he anat' (2008). Va reunir la seva obra poètica fins al 2001 a l'imprescindible volum 'D'aspra dolcesa', publicat per Proa al 2002.

La seva aportació assagística –ingent i d'una gran qualitat– inclou títols títols dedicats a Carles Riba ('Lectura de les 'Elegies de Bierville' de Carles Riba', 1979), sobre J.V. Foix ('Sobre Foix', 1993) i Espriu ('Sobre Espriu', 2013). També a Homer ('Ridere in Omero', 1993) i Sòfocles ('La luce del dolore. Aspetti della poesia di Sofocle', 2011). Al setembre de l'any passat, i coincidint amb la seva jubilació, la Universitat de Barcelona va presentar els dos volums d'homenatge 'Som per mirar', amb una quarantena d'aportacions de professors i crítics literaris.

Va traduir al català obres de Xenofont i Heròdot, va tenir cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i va participar també en la redacció de la 'Història de la literatura catalana' d’Ariel.

Miralles ha estat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1991, havent estat el primer president de la seva filial, la Societat d'Estudis Clàssics, i secretari general de l'Institut (1998-2002).