La formació de noms a partir d’arrels o formes verbals és una font habitual d’errors. I és lògic, perquè els motius que legitimen o no que el nom es formi per derivació zero o afegint-hi un sufix (em centraré en el sufix -ment ) no són sempre clars. Un desmentit no pot crear descontent -cal dir desmentiment i descontentament -, però, en canvi, tenyit i foment sí que expressen l’acció de tenyir i fomentar.
Les raons que ho expliquen són diverses, complexes i en part també arbitràries, i sol ser habitual que quan s’admet la derivació zero, com a tenyit, també s’accepti la sufixació: tenyiment. Això crea doblets que no sempre tenen el mateix sentit i que de vegades sobten. Per exemple, amb un sentit idèntic, conviuen embargament i un sorprenent embarg. Ajust i ajustament també són sinònims però el primer té més el sentit de resultat i el segon d’acció. I en el cas d’arxiu i arxivament només el segon pot significar l’acció. L’arxiu d’una investigació només és el conjunt de documents que s’hi relacionen.
Certes asimetries desconcerten. L’acció d’ enrocar és enroc i no pot ser enrocament, mentre que la d’ enfocar és enfocament i no pot ser enfoc. Ara bé, el “no pot ser” sempre l’hauríem de relativitzar en l’àmbit de la formació de paraules: que una paraula possible i ben formada no sigui al diccionari normatiu no vol dir que no sigui catalana, i no sembla que de l’actual enrocament de la CUP en el tema dels pressupostos calgui per força dir-ne enroc.
Farem bé, però, no allunyant-nos de la norma innecessàriament. Encara que trasplant sigui tan possible com espant, val més que optem pel normatiu trasplantament.
I hi ha absències curioses. Per què tenint encast, desbast, abast i desgast no tenim gast i hem de recórrer a despesa? ( Gastament existeix però no ho diu ningú.) En català clàssic de l’acció de gastar se’n deia gast, però a partir del XVI, per la pressió del castellà i amb l’ajut del plural gastos, va esdevenir gasto i, com tants mots acabat en o, no va superar la depuració fabriana.