1928 El primer llibre, de Prévost

El maig de l’any 1928 Proa va publicar la primera novel·la del catàleg, Manon Lescaut, de l’Abat Prévost, amb traducció de Domènec Guansé. La iniciativa editorial va ser de Marcel·lí Antich (1895-1968) i Josep Queralt (1896-1965), “que procedien del món de la cultura obrera i dels ateneus”, segons explica Julià Guillamon, comissari de La propera festa del llibre serà de color carbassa, que es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster fins al 5 de gener del 2015. Antich i Queralt tenien poc més de trenta anys, i van decidir que el color amb què des d’aquell moment els lectors identificarien l’editorial seria el carbassa: “Era un homenatge a la Biblioteca Popular de L’Avenç, que havia publicat 151 títols entre 1906 i 1925 i que va contribuir molt a fer que la cultura catalana no fos una cosa folklòrica”.

1928 Un logotip històric

Un dels símbols que ha acompanyat Proa durant els gairebé 90 anys d’història és el vaixell amb la inscripció “Navego a tot vent”. Guillamon n’ha rastrejat l’origen i les influències: “Va ser Josep Obiols qui va gravar al boix el símbol de la col·lecció de narrativa Biblioteca a Tot Vent. És la silueta del bergantí Maria Assumpta, construït a la platja de Badalona el 1858 i que es va enfonsar fa poc”. Un dels dos fundadors, Queralt, era badaloní. “La divisa «Navego a tot vent» s’inspira en l’emblema de Le petit Larousse, que va dibuixar Eugène Grasset el 1905. Els vaixells de veles desplegades apareixen amb freqüència en els ex-libris que Obiols va gravar i dibuixar per als seus amics escriptors”. A l’exposició se’n poden veure uns quants: els de Joan Salvat-Papasseit, Lluís Guarro, Joan Merli i Josep Roig i Raventós.

1930 Una fita: ‘Mrs. Dalloway’

“Una de les intencions de Proa era arribar a un públic majoritari”, recorda Guillamon. Fins a l’aturada del 1938 van publicar Tolstoi, R.L. Stevenson i Erich Maria Remarque - Res de nou a l’oest va ser el primer bestseller : 30.000 exemplars- i van ajudar a consolidar Trabal, Llor i Benguerel. Una de les fites va ser la traducció de Cèsar August Jordana de Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf. Va ser publicada el 1930, només cinc anys després que es publiqués en anglès.

1951 Inici de la represa

Des de Perpinyà, Josep Queralt va reprendre Proa l’any 1951, publicant molt pocs títols i en clandestinitat. El projecte de preguerra, que s’havia diversificat en contes, assaig i llibres infantils -i s’havia guanyat un públic fidel- quedava reduït temporalment a una o dues novetats a l’any, editant noms com Josep Carner, Domènec Guansé i Just Cabot.

1964 Cendrós es queda Proa

Guillamon repassa el recorregut dels catàlegs que el 1964, quan l’industrial Joan Baptista Cendrós (1916-1986) va adquirir els drets de Proa, ja formaven part de l’editorial: els llibres d’Aymà, els de la Fundació La Mirada i ben aviat -el 1966- s’hi incorporarien també Els Llibres de l’Óssa Menor. El rellançament de la col·lecció insígnia, A Tot Vent, es va anunciar en un manifest fet el mes de març del 1964. Anunciava “un autèntic esdeveniment dins l’àmbit de la literatura i de l’edició en llengua catalana”.

1966 Els tròpics de Henry Miller

L’obra de Henry Miller no es podia editar durant el franquisme a causa de la seva sexualitat explícita. Cendrós va fer amistat amb l’escriptor i durant una dècada es van cartejar. “El 1966 Miller li escrivia per demanar-li cartells de toros -diu Guillamon-, i el 1970 li va dedicar diverses litografies, producte de la relació amb la cantant de cabaret Hoki Tokuda”. Quan es van poder publicar Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorn Cendrós va ser l’escollit. Va ser el 1976 i el 1978, respectivament.

1970 Expectació massiva

Coretta Scott, vídua de Martin Luther King, va visitar Barcelona el 1970 per presentar un llibre sobre ella i el seu marit, assassinat el 1968. “Hi havia tanta expectació que es va haver de tancar tota una planta d’El Corte Inglés”, diu Guillamon.

1970 El miracle català

Òmnium Cultural va impulsar la campanya Cultura en ruta amb un gran camió Barreiros adaptat per vendre llibres i discos en català. “Edicions Proa hi ocupava un lloc principal en una gran cartellera -diu Guillamon-. El carbassa va esdevenir el color del miracle català, compartit per Proa, Òmnium Cultural i Enciclopèdia Catalana, que el va adoptar en els seus fascicles”. Durant la segona meitat de la dècada dels 60, Proa havia publicat Thomas Mann, Truman Capote, Josep Maria de Sagarra, Franz Kafka, Stendhal, Jean-Paul Sartre i Avel·lí Artís Gener.

Així i tot, un any abans Edicions 62 havia passat per una crisi que va estar a punt d’acabar amb el projecte. La fallida de la seva distribuïdora -Ifac- va comportar un descens notable del ritme de publicacions i va endeutar editorials com Club Editor, de Joan Sales.

1983 Enciclopèdia Catalana

L’exposició de la Jaume Fuster s’atura a finals dels 70, però l’editorial ha continuat fins ara. L’any 1983 va ser adquirida per Enciclopèdia Catalana. Si fins al 1938 l’editor va ser Joan Puig i Ferreter i a partir del 1965 Joan Oliver, a partir del 1983 ho van ser Xavier Bru de Sala, Oriol Izquierdo i Isidor Cònsul.

2011 El fenomen Cabré

L’any 2006 Enciclopèdia Catalana i Planeta van entrar a Grup 62 amb un 30% de la participació cadascuna. Amb la mort d’Isidor Cònsul el 2009 el nou editor va ser Josep Lluch. Un dels seus grans èxits ha sigut Jo confesso, de Jaume Cabré, tot un fenomen a Europa.