BarcelonaL'escriptor portuguès António Lobo Antunes acaba de publicar la novel·la '¿Qué caballos son aquellos que hacen sombra en el mar?' (Mondadori), amb la qual, ha explicat, per fi ha trobat el llibre ideal per escriure amb l'estructura de la cursa de braus, que li sembla "alguna cosa més que un espectacle". "Volia fer un llibre amb l'estructura de la corrida, perquè em sembla una estructura perfecta", assenyala l'autor, que explica que els toros li van produir fascinació des de la primera corrida a la qual va assistir a Barcelona quan tenia 6 anys per veure Luis Miguel Dominguín: "Crec que em van impressionar la sang i els cavalls, que encara no tenien protecció", recorda.

Per l'autor lusità, que ha devorat tot l'escrit sobre Juan Belmonte i tants altres, "els toreros em semblen poetes".

Les pàgines de '¿Qué caballos son aquellos que hacen sombra en el mar?' (Mondadori) estan travessades per la simbologia taurina, i recorda que "els toros formen part de l'imaginari ibèric, fins al punt que el que va passar a Barcelona (la prohibició de les corrides) ha tingut una gran repercussió a Portugal, perquè també hi ha molta gent en contra".

La paganitat de la cursa de braus

Per Lobo Antunes, la cursa de braus, més enllà de l'espectacle, "té les seves arrels en rituals pagans", i posa l'exemple d'alguns pobles fronterers portuguesos, on "la gent mata els toros amb ganivets i, encara que està perseguit per la policia, se segueix fent". El líric títol, observa, té el seu origen al començament d'una cançó de Nadal del segle XIX, que són cançons, sosté, "fetes per poetes populars que no saben llegir, viuen prop de la frontera espanyola i mai han vist el mar".

A partir de l'estructura de la 'festa', l'autor embasta la història d'una família de ramaders en el moment en el qual s'intueix la mort de la matriarca, ocasió que permet a Lobo Antunes descriure alguns dels reflexos de la sordidesa humana.

Lobo Antunes amb prou feines recorda ja gairebé res de la novel·la, ja que es va publicar a Portugal el 2009 i quan acaba un llibre es queda "molt satisfet", però no el llegeix mai. Sobre aquesta "paradoxa" comenta: "Un escriu els llibres que li agradaria llegir, però no els llegeix, només els escriu", diu.

Lobo Antunes declara el seu iberisme i, com el seu compatriota José Saramago, confessa: "Aquí em sento com a casa i la major part dels portuguesos no senten la separació entre dos països", i encara va més lluny quan assegura que "els portuguesos votarien a favor en un referèndum per una república federal per a la península ibèrica".

Després d'aquesta obra, va publicar al seu país 'Sobre los ríos que van' una novel·la que recull la seva experiència després de superar un càncer, una malaltia que l'ha canviat: "Després del càncer ja no menteixo i jugo al pòquer amb les cartes cap amunt", confessa.

"Durant l'escriptura hi ha moments de gran plenitud i només per aquests moments ja val la pena escriure", proclama l'autor de 'Manual de inquisidores', qui sent que "només sóc Lobo Antunes quan escric", i això és el que quedarà per a la posteritat.