Agències literàries: una feina secreta

"A SUÈCIA ELS LLIBRES QUE ES LLEGEIXEN ES COMPREN"

"Volia trencar amb la dinàmica de la novel·la negra sueca i oferir llibres que no fossin els previsibles", recorda Carina Brandt. Era l’any 2010 i a l’agència Pontas tenia l’encàrrec de muntar un departament d’autors escandinaus. Va llegir L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra aconsellada pel seu pare i de seguida es va posar en contacte amb l’autor, Jonas Jonasson, que havia sigut accionista d’una empresa especialitzada en programes esportius per a televisió. Ningú coneixia Jonasson com a autor, però la feina de Brandt i Pontas va ser espectacular: en pocs mesos el novel·lista es va convertir en un fenomen de vendes a tot Europa.

Brandt va deixar Pontas el 2012, esperonada per l’èxit amb Jonasson. “És el nostre autor estrella. Només dels dos primers llibres ha venut 14 milions d’exemplars en 45 països -reconeix-. Jonasson es troba en una lliga important, com la de Stephen King o Dan Brown, que aconsegueixen vendes molt altes amb cada novetat”. A banda de Jonasson, Carina Brandt representa una trentena d’autors més, dels quals una vintena llarga són suecs. Continua allunyada de la novel·la negra. “Treballem en tres fases: la primera és trobar una bona editorial a Suècia per a cadascun dels nostres autors”, explica.

Fa divuit anys que Brandt és a Barcelona: abans d’entrar a Pontas va treballar a Paidós, Edicions de l’Eixample i Grup 62. “Un cop hem trobat l’editorial òptima comencem a buscar editorials a fora, amb l’ajuda de traductors i scouts -continua-. Finalment quan el llibre s’ha traduït a diverses llengües és més fàcil cridar l’atenció d’altres editorials, perquè tenen més opcions de llegir els originals”. Un dels llibres que està ajudant a créixer des de l’agència és From Holmes to Sherlock, de Mattias Boström. “És un dels grans experts en Sherlock Holmes i ha escrit un assaig expert i alhora molt àgil sobre l’evolució del personatge -comenta-. Per a l’edició anglesa el llibre ha crescut més d’un centenar de pàgines”. Fins ara s’ha publicat en danès, noruec i alemany. Dos llibres que Brandt representa i que acaben d’arribar a les nostres llibreries són el juvenil El blog WTF, de Sara Kadefors -a Estrella Polar i Destino- i la novel·la El tesoro de Herr Isakowitz, de Danny Wattin, a Lumen. Brandt remarca les possibilitats comercials d’Emma Hamberg i literàriament destaca la veu d’Åsa Ericsdotter, que ha publicat diversos llibres de poesia abans de debutar amb la novel·la amb The epidemic.

“Alemanya és el país on la literatura sueca té una receptivitat més gran -diu l’agent-. Coneixen la societat i la conducta sueca. És tan important una narració com el seu context. Molts editors no s’acaben de decidir per un llibre perquè no tenen present l’entorn cultural que l’envolta”. De Suècia, que continua tenint un dels índexs de lectura més alts d’Europa, en destaca tres elements: “S’hi compren els llibres que es llegeixen, pràcticament no hi ha pirateria. Cohabiten diversos formats, com les llibreries normals i les especialitzades en butxaca, que tenen molt d’èxit. I un format que funciona molt bé és el dels audiollibres”.

"CAL DONAR MÉS GLAMUR A LA FIGURA DE L’AGENT"

Carlota Torrents recorda que fa uns anys “estava mal vist fer massa coses”. El temps, però, li ha donat la raó i gràcies a les seves múltiples inquietuds ha pogut formar part de l’equip editorial d’Eumo, La Magrana i Curial, ha passat pel departament de Cultura de la Generalitat i ha treballat durant vuit anys a l’agència literària de Silvia Bastos, on s’ocupava d’una trentena llarga d’autors en llengua catalana, tant de literatura per a adults com infantil i juvenil. Aquesta setmana ha començat a engegar el seu propi projecte, Asterisc Agents, que aprofundirà en els autors en llengua catalana. “Continuaré especialitzada en el sector que conec, però sense excloure altres possibilitats -reconeix-. La singularitat et fa fort, però no pots deixar de banda altres propostes que et semblin igual d’interessants. La literatura beu de tot arreu i si una cosa tinc clara és que ara més que mai no ens podem tancar portes”. I afegeix: “La feina de l’agent està constantment en crisi. És un paper prosaic. Cal donar-li més glamur”.

Tot i que encara no pot donar noms sobre els autors que representarà, Torrents diu que quan treballa amb un autor és perquè li “agrada” el seu món i se’l creu. “Haig de veure que el puc defensar tant a Catalunya com a l’estranger”, explicita. Entre els escriptors que portava a l’agència de Silvia Bastos hi havia Joan-Lluís Lluís, David Nel·lo, Jordi Coca, Bel Olid, Joan Carreras i Núria Perpinyà. “Un dels problemes més importants que em trobo quan intento vendre un autor català a un editor estranger és que no llegeix la llengua d’origen -admet-. Això es resol traduint unes pàgines del llibre, presentant la traducció castellana en cas que n’hi hagi o donant la xifra de vendes si és notable. Així i tot, els números que podem presentar en català sempre són modestos en comparació amb les vendes en països com Alemanya o França”. Torrents va viure professionalment la fira de Frankfurt 2007 i el canvi que ha representat de cara a la visibilitat dels autors que escriuen en català. Actualment es tradueixen cada any més d’un centenar de títols, en bona part amb l’ajuda de l’Institut Ramon Llull. “Els editors estrangers no pensen que el coixí de l’ajut sigui el motiu final de tirar endavant la traducció: és un bon indicador”, diu.

"AQUÍ COSTA MOLT VENDRE AUTORS RUSSOS"

Fins al 1993 Yulia Dobrovólskaya vivia a Sant Petersburg. Llavors es vainstal·lar a Barcelona: va estudiar màrqueting a Esade i va treballar, entre altres llocs, a Chupa Chups. “Vaig estar més d’una dècada intentant ser una persona normal, però tenia la sensació que no anava enlloc -explica-. Volia tornar a les lletres, que era el meu territori natural”. Dobrovólskaya va començar a traduir novel·la del rus al castellà i l’any 2006 va fer d’intèrpret de Liudmila Ulítskaia durant la seva primera visita a Barcelona. Quaderns Crema n’havia publicat Sincerament vostre, Xúrik. A més de conèixer la novel·lista russa, Dobrovólskaya va coincidir amb Elena Kostioukóvitx, la seva agent. Va ser així com van començar a treballar juntes. Kostioukóvitx des de Milà i ella des de Barcelona.

L’agència Elkost representa 25 autors russos. “Va ser una decisió contra el sentit comú -admet-. Treballo a l’agència per amor a l’art. És així si el teu catàleg està format per autors russos i pretens vendre’ls aquí: costa molt”. L’autora més reconeguda internacionalment d’Elkost és Ulítskaia, que al seu país ven milions d’exemplars de cada novetat i que està traduïda a més de 40 llengües. “L’última novel·la va sortir als Estats Units al novembre a Farrar, Strauss and Giroux i va tenir un allau de crítiques positives -diu-. Així i tot, he acudit a bona part de les editorials espanyoles i encara no hi ha hagut manera de col·locar-la”.

Els mercats més receptius a la literatura russa han sigut tradicionalment “el francès i l’alemany”, perquè hi ha “relacions culturals històriques” entre Rússia i aquests països i perquè hi ha “editors que llegeixen rus i traductors molt bons”. A Espanya la crisi ha agreujat una tendència que Dombrovóskaya ja va detectar el 2006: “Cada vegada hi ha una separació més gran entre el tractament comercial i el cultural en l’edició del llibre”. Deixar només en mans de microeditorials el pes d’assumir traduccions de llengües com la russa no li sembla una bona opció. Entre els autors que representa Elkost i que s’han traduït al castellà hi ha Yuri Buida, Marina Palei i Yuri Borísov. “Entre els últims fenòmens russos que hem representat hi ha Guzel Yàkhina -avança-. Des de l’última fira de Frankfurt n’hem venut el debut, molt premiat a Rússia, a una vintena de llengües. És insòlit!” Encara no hi ha cap editorial espanyola ni catalana interessada a traduir-la.