El 10 de juliol del 2013 farà exactament cent anys del naixement de Salvador Espriu. Debutant precoç -als setze anys, i amb un llibre en castellà, Israel -, Espriu va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Abans de la Guerra Civil, Espriu ja havia publicat mitja dotzena de títols en català: El doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) i Miratge a Citerea (1935). A partir de llavors, l'escriptor canviaria l'exploració de la narrativa -conte i novel·la curta- pel teatre i, sobretot, la poesia.
L'any 1946 va donar a conèixer el mite de Sinera al seu primer poemari. Sis anys després de Cementiri de Sinera , Espriu entregaria Les hores i Mrs. Death , dos llibres essencials per entendre la "intacta serenor" de la seva lírica, sempre continguda, il·luminada per un alè clàssic poc corrent. El caminant i el mur , publicat l'any 1954, és una altra de les fites espriuenques: inclou, entre d'altres, Cançó d'albada , Cançó de la mort resplendent i Assaig de càntic en el temple . Final del laberint (1955), últim dels cinc poemaris que l'ARA ofereix aquest diumenge, és un exercici d'introspecció que encara posa la pell de gallina.
