Planeta Tangerina és una editorial portuguesa com n’hi ha poques. Especialitzada en la publicació d’àlbum infantil -i, per què no, per a totes les edats-, tres amics (Madalena Matoso, Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho) la van fundar el 2004, en un moment en què Portugal gairebé no tenia producció pròpia: només es trobaven algunes publicacions estrangeres i algunes recuperacions de contes tradicionals. En aquest context, van veure que calia fer un cop de cap i van crear aquest segell (únic) que ha aportat una gran riquesa al sector, tant en un pla més local com en l’internacional.

Des d’aquí, ens agrada poder gaudir dels seus títols, per això celebrem que Takatuka s’hagi aventurat a publicar en català Quan jo vaig néixer -també n’hi ha versió castellana-, amb text d’Isabel Minhós Martins i il·lustracions de Madalena Matoso. L’edició original portuguesa és del 2007.

Sobre fons negre, el relat comença així: “Quan jo vaig néixer, no havia vist mai res. Només la foscor, ben fosca, de la panxa de la mare”, però ja a fora el petit narrador es meravella perquè ara veu el sol, les flors, les persones, els animals... I també se sorprèn al descobrir que cada cosa té un color, que la boca pot plorar, riure i parlar, i que pel nas li arriben olors que li agraden molt, com la de les farinetes del matí o la de les pintures de l’escola. Dins del ventre de la mare, les seves mans no havien tocat mai res, tan sols l’una a l’altra, però ara pot jugar amb pedres, per exemple. Tampoc li arribava la remor de les onades, dels arbres, del vent, o els secrets a cau d’orella. Quan jo vaig néixer descriu aquest inici de camí que és la vida, els primers anys d’un infant, representats com un descobriment continu que comença amb el naixement, en què la foscor de la panxa es fa llum i color, i les coses prenen forma i sentit.

Una simbiosi perfecta

Com un rierol que es va obrint pas entre els arbres, el text flueix harmònicament al llarg de les pàgines dobles, a través de les escenes bellament il·lustrades. Un fet característic del treball de Planeta Tangerina és que, en els seus llibres, l’escriptor i l’il·lustrador dialoguen, caminen junts de la primera a l’última pàgina, de manera que es crea una simbiosi perfecta dels dos llenguatges. O sigui que aquí Minhós i Matoso també han treballat conjuntament, d’això no n’hi ha dubte, i com a resultat tenim que la paraula i la imatge formen una unitat compacta, indivisible. Per a l’artista portuguesa no hi ha distinció entre la feina del dissenyador i la de l’il·lustrador; gràficament, doncs, a Quan jo vaig néixer tot encaixa, des de la coberta i la contracoberta, passant per les guardes, fins a l’interior. A més, Matoso té un toc personal inconfusible, molt d’acord amb la línia editorial. Per dibuixar se serveix d’una paleta cromàtica reduïda a base de vermell, rosa, verd, groc i negre, amb què acoloreix les figures, les quals, sense línia, es presenten retallades com si fos un collage. El resultat de tot plegat és una obra a cavall entre els llibres informatius i la poesia, la relació perfecta perquè els infants vagin coneixent el món per mitjà de la literatura i aprenguin coses llegint i experimentant amb els àlbums.

Si heu conegut els editors-autors portuguesos, sabreu que els agrada treballar amb calma, coent els llibres a foc lent, i amb la idea de crear obres que tinguin una vida llarga. De fet, ha passat una dècada des de la primera publicació a Portugal de l’àlbum que tenim a les mans i continua sent una proposta innovadora, com ho són, en general, tots els projectes que fan. Per a ells, el dia a dia a l’oficina -¿o hauríem de dir taller?- deu ser una descoberta contínua, com el protagonista de Quan jo vaig néixer, que tanca la història amb una reflexió: “Però també sé una cosa: sempre en descobreixo un pessic més cada dia. I això és el millor!”