BarcelonaCultivem el cos al gimnàs o fent exercici a l'aire lliure, i la ment a través de teràpies com el mindfulness. Exhibim les nostres idees i l'estil de vida que portem a través de xarxes socials com Twitter i Instagram. Trobem l'amor –o un succedani– gràcies a aplicacions com Tinder. Som consumistes voraços: d'objectes, d'experiències i de cossos. Tanmateix, ens adverteix Inés García López al seu primer assaig, el "mercat del gaudi" que proposa el capitalisme neoliberal "sobreviu al preu de deixar els seus consumidors perpètuament frustrats".

Inés García López (Badalona, 1976) és llicenciada en psicologia, doctora en filologia germànica per la Universitat de Barcelona i traductora de l'islandès al català. D'aquí a uns mesos publicarà a Adesiara la saga de Kormákur, un dels textos islandesos medievals més importants, però de moment ha donat a conèixer Calla i paga, coeditat per Edicions del Periscopi i l'Escola Bloom. El llibre neix a partir d'un curs que l'autora hi va fer "sobre la tensió entre subjecte i contemporaneïtat". La seva aproximació és singular perquè dissecciona el present aplicant-hi "alguns plantejaments de la psicoanàlisi", disciplina que, tret de països com França i l'Argentina, no passa pel seu millor moment. "La psicoanàlisi no es proposa entendre el subjecte des de l'eix profunditat-superficialitat, sinó des del lapsus i l'equívoc, allò que no funciona –comenta–. Aborda el subjecte no com a ideal, el que hauria de ser, sinó a partir de l'error".

L'excés i la precarietat del present

En temps "excessius" com els nostres, la mirada psicoanalítica permet disseccionar i qüestionar alguns dels efectes del neoliberalisme. "Perseguim la felicitat, l'èxit i la bellesa, però el capitalisme cada cop ens fa sentir més sols i més frustrats", explica. El procés "d'individualització creixent" ha fet que es busquessin "solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques", com ara "cuidar la salut, preservar la situació material, desprendre's dels complexos i esperar les vacances". García López parla de tres conseqüències d'aquest viratge: "Detecto una despolitització del malestar; tendim a buscar solucions només per a nosaltres mateixos. També hem deixat de parlar d'explotació i ara parlem de precarització, i d'aquesta manera sembla que ja no es pugui culpar ningú de les condicions laborals". La tercera és que "hi ha un abandonament general del fet social i això fa perdre força a les lluites col·lectives, amb alguna excepció, com ha passat globalment amb el feminisme i localment amb el Sindicat de Llogateres".

Calla i paga apel·la al concepte happycràcia, sobre el qual van escriure Edgar Cabanas i Eva Illouz a l'assaig homònim. "La felicitat es converteix en una mercaderia perfecta per a un mercat que es nodreix de normalitzar l'obsessió amb un mateix i amb el benestar psicològic", escriu. Tot i l'expansió de la psicologia positiva, el coaching, el mindfulness i moltes altres estratègies per assolir la felicitat, el malestar psicològic no ha deixat de créixer. "Ho veig a través de companyes que es dediquen a la psicologia. Estem en un moment complicat", diu l'autora.

El negoci de la teràpia

Per a Inés García López, la pregunta "Soc feliç?" no és l'adequada. "Hi ha una experiència de la felicitat que podem tenir i verbalitzar –diu–. Podem sentir-nos feliços, però al marge d'això la qüestió és veure quins engranatges s'activen per satisfer l'ideal de felicitat quan està al servei de l'Estat o de determinats sistemes. Hi ha promeses de felicitat en teràpies com el mindfulness que són grans negocis. Hi ha relats com els que es creen a través d'Instagram que tenen també un gran efecte en moltes persones". Instagram permet observar l'estil de vida dels altres i validar-lo a través dels "M'agrada". També envejar-lo, en molts casos secretament. "El capitalisme ens vol fer creure que l'abundància és un garant del gaudi i no és així –explica–. Per molts diners que tinguis, mai en tindràs prou. Sempre et faltarà alguna cosa". Tinder substitueix l'scroll vertical d'Instagram per un d'horitzontal. L'objectiu, en aquest cas, és trobar algú amb qui fer match i, a partir d'aquí, començar a interactuar-hi. "La velocitat d'anar passant d'un perfil a l'altre és massa ràpida per processar la informació o interessar-te de debò per aquella persona –afegeix–. Aquí es veu la degradació de l'objecte amorós".

Per fugir de la circularitat del discurs capitalista i aturar "l'exigència incessant del mercat", Inés García López recorda que hem d'aprendre a dir "no". "Dir sempre que sí ens fa més dòcils –adverteix–. Et fan creure que dir que no és un exercici de supèrbia, i que quan ho fas el mercat no et donarà més oportunitats. Dir que no és, en realitat, una manera de fer emergir alguna cosa del que el subjecte vol, de retrobar-se amb el seu desig".