Literatura
Llegim Entrevistes 29/08/2022

"Tendim a buscar solucions només per a nosaltres mateixos"

Inés García López explora el malestar creixent de l'actualitat a l'assaig 'Calla i paga'

3 min
Ines García López (Badalona, 1976), aquesta setmana a Barcelona

BarcelonaCultivem el cos al gimnàs o fent exercici a l'aire lliure, i la ment a través de teràpies com el mindfulness. Exhibim les nostres idees i l'estil de vida que portem a través de xarxes socials com Twitter i Instagram. Trobem l'amor –o un succedani– gràcies a aplicacions com Tinder. Som consumistes voraços: d'objectes, d'experiències i de cossos. Tanmateix, ens adverteix Inés García López al seu primer assaig, el "mercat del gaudi" que proposa el capitalisme neoliberal "sobreviu al preu de deixar els seus consumidors perpètuament frustrats".

Inés García López (Badalona, 1976) és llicenciada en psicologia, doctora en filologia germànica per la Universitat de Barcelona i traductora de l'islandès al català. D'aquí a uns mesos publicarà a Adesiara la saga de Kormákur, un dels textos islandesos medievals més importants, però de moment ha donat a conèixer Calla i paga, coeditat per Edicions del Periscopi i l'Escola Bloom. El llibre neix a partir d'un curs que l'autora hi va fer "sobre la tensió entre subjecte i contemporaneïtat". La seva aproximació és singular perquè dissecciona el present aplicant-hi "alguns plantejaments de la psicoanàlisi", disciplina que, tret de països com França i l'Argentina, no passa pel seu millor moment. "La psicoanàlisi no es proposa entendre el subjecte des de l'eix profunditat-superficialitat, sinó des del lapsus i l'equívoc, allò que no funciona –comenta–. Aborda el subjecte no com a ideal, el que hauria de ser, sinó a partir de l'error".

Inés García López a Barcelona

L'excés i la precarietat del present

En temps "excessius" com els nostres, la mirada psicoanalítica permet disseccionar i qüestionar alguns dels efectes del neoliberalisme. "Perseguim la felicitat, l'èxit i la bellesa, però el capitalisme cada cop ens fa sentir més sols i més frustrats", explica. El procés "d'individualització creixent" ha fet que es busquessin "solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques", com ara "cuidar la salut, preservar la situació material, desprendre's dels complexos i esperar les vacances". García López parla de tres conseqüències d'aquest viratge: "Detecto una despolitització del malestar; tendim a buscar solucions només per a nosaltres mateixos. També hem deixat de parlar d'explotació i ara parlem de precarització, i d'aquesta manera sembla que ja no es pugui culpar ningú de les condicions laborals". La tercera és que "hi ha un abandonament general del fet social i això fa perdre força a les lluites col·lectives, amb alguna excepció, com ha passat globalment amb el feminisme i localment amb el Sindicat de Llogateres".

Calla i paga apel·la al concepte happycràcia, sobre el qual van escriure Edgar Cabanas i Eva Illouz a l'assaig homònim. "La felicitat es converteix en una mercaderia perfecta per a un mercat que es nodreix de normalitzar l'obsessió amb un mateix i amb el benestar psicològic", escriu. Tot i l'expansió de la psicologia positiva, el coaching, el mindfulness i moltes altres estratègies per assolir la felicitat, el malestar psicològic no ha deixat de créixer. "Ho veig a través de companyes que es dediquen a la psicologia. Estem en un moment complicat", diu l'autora.

El negoci de la teràpia

Per a Inés García López, la pregunta "Soc feliç?" no és l'adequada. "Hi ha una experiència de la felicitat que podem tenir i verbalitzar –diu–. Podem sentir-nos feliços, però al marge d'això la qüestió és veure quins engranatges s'activen per satisfer l'ideal de felicitat quan està al servei de l'Estat o de determinats sistemes. Hi ha promeses de felicitat en teràpies com el mindfulness que són grans negocis. Hi ha relats com els que es creen a través d'Instagram que tenen també un gran efecte en moltes persones". Instagram permet observar l'estil de vida dels altres i validar-lo a través dels "M'agrada". També envejar-lo, en molts casos secretament. "El capitalisme ens vol fer creure que l'abundància és un garant del gaudi i no és així –explica–. Per molts diners que tinguis, mai en tindràs prou. Sempre et faltarà alguna cosa". Tinder substitueix l'scroll vertical d'Instagram per un d'horitzontal. L'objectiu, en aquest cas, és trobar algú amb qui fer match i, a partir d'aquí, començar a interactuar-hi. "La velocitat d'anar passant d'un perfil a l'altre és massa ràpida per processar la informació o interessar-te de debò per aquella persona –afegeix–. Aquí es veu la degradació de l'objecte amorós".

Per fugir de la circularitat del discurs capitalista i aturar "l'exigència incessant del mercat", Inés García López recorda que hem d'aprendre a dir "no". "Dir sempre que ens fa més dòcils –adverteix–. Et fan creure que dir que no és un exercici de supèrbia, i que quan ho fas el mercat no et donarà més oportunitats. Dir que no és, en realitat, una manera de fer emergir alguna cosa del que el subjecte vol, de retrobar-se amb el seu desig".

Quatre llibres inspiradors
  • 'Problemes de gènere', de Judith Butler (Angle, 2021) En l'actualitat, la identitat de gènere és tan central que la identitat s'hi assimila. Judith Butler afirma "que les persones només es tornen intel·ligibles quan posseeixen un gènere que s'acosta als codis de lectura del moment". Una contradicció que assenyala Inés García López és que, en un moment en què es parla d'identitats fluïdes el subjecte reclama que un garant de les identitats -com pot ser l'Estat o la medicina- la certifiqui.
  • 'Realismo capitalista', de Mark Fisher (Caja Negra, 2016) A l'influent assaig 'Realismo capitalista', Mark Fisher recordava que "no es pot entendre la popularitat de la gestió individual del malestar" sense parlar de "la privatització de l'estrès". "Les causes socials i polítiques de l'estrès -explica l'autora de 'Paga i calla'- queden en un segon pla davant la capacitat d'autogestió dels subjectes". El resultat és que assumim com a nostres problemes que ens vénen imposats pel context sociopolític.
  • 'La era del vacío', de Gilles Lipovetsky (Anagrama, 1986) "Viure sense ideal, sense objectiu transcendent resulta possible": aquestes paraules del filòsof i sociòleg francès a 'La era del vacío', assaig amb el qual va debutar als anys 80, permeten a Inés García López explicar els inconvenients de la individualització creixent que s'ha viscut durant l'últim terç del segle XX. Lipovetsky ha treballat conceptes centrals en el present com l'autenticitat, la lleugeresa, l'efimeritat i la seducció.
  • 'Capitalismo gore', de Sayak Valencia (Melusina, 2010) "El terme 'capitalisme gore' fa referència a la seva reinterpretació de l'economia hegemònica i global en els espais (geogràficament) fronterers", llegim a 'Paga i calla'. Sayak Valencia escull la paraula 'gore', popularitzada pel cinema, per exemplificar "la violència extrema i contundent d'aquesta variant salvatge i descontrolada del capitalisme". Amb l'objectiu de "fer front al primer món o per apropiar-s'hi s'empren estratègies per aconseguir capital". Així, "aquests subjectes un canvi d'estatus per passar a ser hiperconsumidors legimitats per la seva capacitat monetària".
stats