ENTREVISTA
Llegim Entrevistes 29/07/2018

Lorenzo Silva: “Falta perspectiva per veure que l’1-O va ser una actuació professional”

Amb ‘Lejos del corazón’, celebra 20 anys de la sèrie policíaca protagonitzada pels guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro. Defensa el cos policial com una eina de l’Estat

Núria Juanico
4 min
LORENZOSILVA: “Falta perspectiva per veure que  l’1-O va ser  una actuació professional”

BarcelonaLorenzo Silva (Madrid, 1966) va convertir la Guàrdia Civil en matèria literària amb la premissa d’endinsar-se en el cos des de zero. Eren els anys 90 i l’escriptor volia crear una parella d’investigadors en una Guàrdia Civil allunyada de prejudicis. 20 anys més tard, els dos agents s’han fet grans mitjançant onze llibres i diversos premis, entre els quals el Planeta per La marca del meridiano (Planeta, 2012). Després dels relats de Tantos lobos (Destino, 2017), Chamorro i Bevilacqua tornen ara a treballar en un nou cas que els enfronta amb el cibercrim i el narcotràfic a Gibraltar amb Lejos del corazón (Destino, 2018).

Amb aquesta novel·la, la sèrie de Bevilacqua i Chamorro compleix 20 anys. Com es va plantejar el llibre?

Quan passes del desè títol has de fer un esforç per justificar que la sèrie té sentit. Volia que fos una novel·la en què el protagonista fes un examen del temps passat. També hi ha un element generacional: és la primera vegada que el fill del protagonista és adult.

Al llarg de la història apareix sovint la idea de tancar una etapa professional i deixar pas a agents més joves. ¿Vostè també se sent així?

La meva feina és molt diferent de la d’un guàrdia civil. Els escriptors som uns privilegiats, perquè no tenim una data de jubilació. I no només això, sinó que en la literatura l’edat sempre juga al teu favor. Tinc la sensació que estic en el millor moment de la sèrie i del protagonista. És paradoxal: ell se sent en retirada però per a mi està en la millor etapa.

La novel·la parteix del segrest d’un jove relacionat amb el cibercrim. Per què es fixa en aquest tipus de delicte?

Els delictes han migrat a la web perquè és on realment pots prosperar. L’altre dia una persona de la investigació policial m’explicava que el cibercrim creix un 20% cada any. Està en expansió exclusiva perquè a la web cada vegada s’hi pot guanyar més i fer més mal. A més, hi ha un avantatge: molta gent no n’és conscient. A la xarxa tot és molt més fàcil i, alhora, molt més devastador. Pots acumular un botí de 5 milions d’euros gairebé sense risc, mentre que treure això d’un banc és molt perillós.

L’acció transcorre al Camp de Gibraltar. Quina visió vol donar d’aquest territori?

Quan tens una realitat tan complexa, és fàcil deixar-te endur per idees preconcebudes. Mentre era allà vaig estar parlant amb gent que hi viu i em vaig trobar amb un fet que crida l’atenció però que té tota la lògica del món: hi ha molta delinqüència i narcotràfic, però això fa que altres tipus de delictes baixin. No té sentit estirar la bossa a una dona gran si pots aconseguir el triple de diners vigilant un espigó amb un telèfon mòbil.

Han passat 20 anys des que va publicar la primera novel·la. Com ha evolucionat el gènere en aquestes dues dècades?

Als meus inicis la novel·la negra era molt residual. Hi havia alguns noms, com Manuel Vázquez Montalbán i Andreu Martín, tot i que el gènere estava limitat a autors carismàtics, amb una trajectòria al marge de la novel·la negra. Havia quedat confinada en un espai molt petit i molt personalista. Ara la situació és completament diferent. La novel·la negra està en expansió il·limitada, ocupa un espai central i es basa en una gran diversitat.

Per què va escollir dos guàrdies civils com a protagonistes?

No volia fer una esmena a la percepció del cos en si, sinó a la percepció de la societat espanyola sobre ella mateixa. Vaig triar dos elements molt característics als quals la literatura encara no s’havia apropat. Volia intentar explicar un relat com si els personatges no tinguessin la càrrega semàntica associada a la història recent.

Com veu la Guàrdia Civil, després de 20 anys?

El cos s’ha distanciat de tots els clixés, ha evolucionat i la societat ho ha percebut. Ara tothom sap què és la Unitat Central de la Guàrdia Civil (UCO) perquè els telenotícies s’omplen amb els casos que han resolt. La UCO ja existia 20 anys enrere, però la seva feina no era visible. A més, fa 20 anys tots els cossos uniformats s’associaven a la dictadura. Aquesta percepció s’ha perdut perquè els fets et porten a perdre-la. Veus que són cossos a les ordres de governs democràtics. La gent ja ha identificat que els militars i la policia no són un poder, sinó una eina que obeeix l’Estat.

Però des de l’1-O la Guàrdia Civil ha sigut qüestionada i criticada, si més no a Catalunya.

L’últim any i mig hi ha hagut alguna complexitat amb el tema de l’1 d’octubre. Però això queda massa a prop perquè tinguem prou distància per analitzar-ho. Falta perspectiva per veure que, al final, el que va passar va ser una actuació professional d’acord amb la llei. Si a tu el jutge et dona unes ordres i el govern escollit també, les has de complir. Durant molt de temps ens hem queixat que la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’exèrcit tenien la seva pròpia idea del país. I no ha de ser així: han d’obeir el govern elegit pels espanyols.

La novel·la negra s’utilitza en molts casos per explicar la contemporaneïtat. ¿Ha pensat a incorporar els fets de l’1 - O en algun dels seus llibres?

La novel·la negra treballa millor amb els delictes lliures de connotacions ideològiques. En termes literaris m’atrauria que enmig de tot això hi hagués una mort violenta d’un element molt ideologitzat. Podria ser qualsevol, una diputada de Ciutadans o un representant de l’ANC. En aquest ambient, la investigació policial d’un guàrdia civil o un mosso d’esquadra sí que m’interessaria.

stats