BarcelonaLa vida per dins, primera novel·la de Laura Fabregat (les Cases d'Alcanar, 1991) és una magnètica i adolorida història d'aprenentatge en què la seva protagonista, la Nur, rememora els anys d'infantesa i adolescència i l'entrada a la vida adulta. Les cançons de Britney Spears, els llibres de Murakami i la caiguda de les Torres Bessones són el teló de fons d'una història introspectiva, marcada per les angoixes i inseguretats de la noia, que s'ha d'obrir camí enmig d'una tragèdia familiar.

Després d'estudiar periodisme i filologia catalana vas treballar uns anys al sector editorial. ¿Què et va portar a escriure una novel·la?

— Un trasbals personal molt fort. Quan pateixes un cop dur a la vida necessites replantejar-t'ho tot. Vaig acabar deixant la feina i vaig preparar-me per ser professora de secundària, que és el que faig ara, i n'estic contenta. En paral·lel vaig escriure la novel·la. Vaig acabar el primer esborrany durant el confinament del 2020.

La Nur intenta afermar la seva identitat en un món complicat. ¿En el teu cas necessitaves mirar cap enrere per poder tirar endavant?

— Una manera d'enfrontar-te als temors i pors és tornar al passat i reformular la identitat. A la novel·la, a la Nur l'ajuda la lectura, ballar i la cuina. Ella viu una dualitat dins seu. Té una Nur amagada a dins que malda per sortir-ne i que no respon als estàndards de normalitat. Voldria encaixar, però no se'n surt. És una noia que té temor de saber qui és.

Es pregunta constantment si és bona o amaga la maldat dins seu. Des del principi, ella s'obre en canal.

— M'agrada que ho vegis així. La novel·la vol explorar aquesta veu interna de la protagonista. Aquesta vida interior, lluny d'enriquir-la, la trastoca i paralitza. La preocupa no ser bona, però... ¿qui no pensa coses dolentes cada dia?

La vida per dins (Univers) indaga en la fragilitat i vulnerabilitat de la noia. També en la del pare. En un determinat moment la Nur diu que ells dos i la iaia són "el paquet dels dèbils" de la família.

— En la infantesa i adolescència és quan som més fràgils i necessitem ajuda. Ella creix amb un pare que pateix una malaltia mental, un home que passa molta angoixa i por i té atacs persistents, i una mare que sempre la qüestiona. Quan li toca afrontar una pèrdua important, el que li surt no és la fortalesa, sinó la vulnerabilitat.

El pare és la figura familiar de referència per a la noia. El defineix com el seu "heroi de converses, silencis i secrets".

— Escrivint el llibre volia transmetre què havia significat per a mi el pare. Partint d'aquest aspecte viscut vaig començar a treballar la ficció. L'obra gira al voltant d'un pare i de la relació que té amb la seva filla. S'estimen molt, hi ha un amor entranyable i bonic entre ells dos, i alhora una dependència afectiva una mica tòxica.

L'home li arriba a demanar que no marxi de colònies per no patir més del compte.

— La relació té coses bones i altres que no ho són tant. La Nur tampoc no és una noia gaire equilibrada. Viu anys amb l'anhel de retrobar-se amb el pare, quan ell ja no hi és, i quan coneix en Quim hi estableix una relació de dependència. Sempre necessita algú per tirar endavant.

La relació amb la mare és molt més complicada.

— La meva, de mare, no té res a veure amb la de la novel·la, per sort. Faig un homenatge a la mare real, quan la Nur decideix estudiar per a ser cuinera. Vinc d'un poble pescador, les Cases d'Alcanar, i el negoci familiar dels pares era un restaurant. La mare és cuinera. He passat moltes hores observant com treballava.

Al llibre, la protagonista necessita deixar el poble. Marxa a Barcelona.

— Molta gent de la meva generació ha hagut de marxar. La universitat més propera és Tarragona, a 100 km al nord, i si no també pots anar a Barcelona, com va ser el meu cas. Marxar t'ajuda a sortir de la bombolla familiar, sigui bona o dolenta. T'obliga a espavilar-te.

Així i tot, la Nur carrega aquest passat damunt les espatlles.

— Els fantasmes de casa ens afectaran sempre.

La vida per dins coincideix a llibreries amb l'assaig La crisi identitària: tema central de la novel·lística catalana del segle XXI (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022).

— Al nostre món líquid d'avui no hi ha gaires certeses. És fràgil i inestable. L'assaig es fixa en alguns autors que han abordat la recerca de la identitat durant els últims vint anys, com ara Vicenç Pagès Jordà, Manuel Baixauli, Jordi Puntí, Marta Rojals i Mar Bosch.

Poc després del canvi de segle hi va haver l'atac contra les Torres Bessones de Nova York, que apareix a la novel·la.

— Aquell atac i el que va passar després ens va marcar com a generació. Teníem només 10 anys quan vam començar a sentir a parlar d'una possible Tercera Guerra Mundial arran de la caiguda de les Torres Bessones. Quan en parlàvem amb les amigues, la por era compartida per totes nosaltres.

—