Isaias Fanlo: "El desig sexual és complex i indomable"

BarcelonaTot i que es va doctorar a la Universitat de Chicago, ha sigut a Cambridge on Isaias Fanlo (Lleida, 1980) ha acabat desenvolupant la seva carrera com a professor. Gestor cultural, traductor i autor de nombrosos articles, però també de l'assaig El llibre rosa de gais i lesbianes, que va publicar a Columna el 2004, quan tenia només 23 anys, feia gairebé una dècada que treballava en la seva primera novel·la, El pes de la boira, que finalment ha publicat Pagès Editors. Ambientada en una ciutat d'interior travessada pel riu Segre i batejada amb el nom de Rotunda –per la seva circularitat però també pel clima extrem: "sis mesos d'hivern i sis d'estiu", diu un dels personatges–, narra l'"hivern decisiu" en què el jove León perd el pare, coneix nous amics i va prenent consciència del seu desig homosexual.

Va començar aquesta novel·la a Chicago, la va continuar i acabar a Cambridge i l'ha publicat a Lleida.

— Recordo que al despatx de Chicago on feia el doctorat tenia, enganxat a la paret, un mapa amb la cronologia i els personatges de la novel·la. És una història coral i amb moltes línies temporals. Volia que anés fent xup-xup lentament. La ciutat de Lleida, que anomeno Rotunda –amb ecos de la Comala de Pedro Páramo, de Juan Rulfo–, hi és molt important: ha sigut una gran oblidada en la narrativa catalana, encara que les Terres de Ponent siguin molt presents en novel·les de Manuel de Pedrolo, Pep Coll i Núria Perpinyà.

El pes de la boira transcorre entre el 1991 i el 1992. El León té 16 anys i passa per un moment vital en què estan "a punt de canviar les coses per sempre més".

— Volia escriure una novel·la ambientada durant l'any dels Jocs Olímpics però sense que pràcticament hi apareguessin, perquè des de Lleida quedaven lluny i es van viure d'una manera molt diferent que des de Barcelona.

Entre altres coses, és una novel·la de formació.

— Aquest element hi és important. Com que també és una història de fantasmes –de fantasmes no necessàriament morts–, vaig pensar que la millor manera de començar-la era amb una desaparició.

És la desaparició del pare, a qui el León sempre es refereix amb el seu nom de pila, Baldomero. Per què?

— Desenganxar-se del pare és un ritual de pas que molta gent queer hem hagut de viure. La no acceptació de com som ens obliga a matar-lo simbòlicament. A la novel·la, però, la desaparició del pare és real, i el León arriba a pensar que si se n'ha anat de casa és perquè ha estat el primer que ha sabut veure que ell era gai.

La mare, l'Adela, a vegades també fa trontollar la seguretat del fill, com en aquella escena en què, després de parlar amb el camioner Balzac, li clava un clatellot perquè deixi de mirar-se'l i li diu que no sigui "descarat".

— Quan sent aquestes paraules, el nen sent vergonya.

És, tal com escriu, la vergonya de comprendre totes les preguntes que "té a dins" i que no tenen "una resposta senzilla": una de les més significatives té a veure amb el seu desig, que manifesta a través de la fascinació pel veí, el Noel, i de l'atracció per un company d'institut, l'Esmael.

— Hi ha una mena de tòpic a dins de la narrativa homosexual de les últimes dècades i que, per sort, s'està començant a perdre, que té a veure amb presentar els personatges gais com a solitaris i com a persones que acostumen a estar condemnades a la desgràcia, sigui la violència, l'assassinat o el suïcidi. Jo volia problematitzar aquest element i fer que el meu protagonista gai no estigués condemnat ni a la solitud ni a la tristesa.

El Noel seria el revers d'aquesta narrativa optimista: a ell sí que el maltracta el pare.

— Tant el León com el Noel passen les seves dificultats a causa de la seva sexualitat, però el cas del Noel és més extrem: ell és una víctima. Què passa si has nascut al lloc equivocat i en una família que no t'accepta?

Noel és León escrit al revés.

— Són personatges simètrics: en aquest punt jugo amb la idea del doppelgänger, el doble. El Noel em servia per mostrar el costat més fosc de la societat. Créixer com a noi queer en una ciutat petita no era gens fàcil, als anys 90.

Seria més fàcil ara?

— Ara seria diferent. Internet, per començar, et dona accés a moltes altres realitats. Ara no has de buscar els referents de manera tan subtil com abans, en què arribaves gairebé per atzar a Terenci Moix o Jaime Gil de Biedma: ara els tens més a l'abast. Això ha permès que més gent sortís de l'armari.

D'altra banda, ens trobem en plena onada reaccionària en qüestions d'identitat de gènere. Només cal veure els comentaris que s'han fet des de l'administració Trump al respecte.

— Que dos nois o dues noies es puguin casar no implica que no hi hagi molts prejudicis pel que fa a les identitats de gènere. Les persones trans encara es troben en un moment de moltíssima precarietat, i hem d'apostar perquè això canviï. Que jo, ara mateix, com a persona gai pugui tenir una vida molt normativa no vol dir que tothom pugui tenir-hi accés.

El pes de la boira aborda el pas de la no acceptació d'un mateix a pensar: "I què m'importa, si no m'accepten?" Cal superar la vergonya i la culpa que la societat fa sentir al col·lectiu LGBTIQ+.

— L'orgull té a veure amb haver sobreviscut. Molts de nosaltres hem patit agressions homòfobes i ens hem hagut d'encarar amb altra gent per culpa d'això. Hem patit violència física i verbal. L'orgull té a veure amb haver resistit i amb haver-nos pogut vincular a totes les generacions precedents que van lluitar perquè estiguéssim una mica millor. El viatge del León és també el de trobar una tribu, una família que no és necessàriament de sang, sinó una herència que va molt més enrere.

Una herència que passa, per exemple, per la literatura de Luis Cernuda, oi?

— A través de la literatura pots descobrir algú que t'està enviant un missatge entre línies, com és el cas de Luis Cernuda a Los placeres prohibidos. Aquesta anècdota de la novel·la sobre Cernuda és biogràfica. De vegades el que ens explica l'acadèmia o la societat no és necessàriament el que l'autor ha volgut escriure, perquè hi ha un moment de la història en què per abordar determinats temes has de recórrer a la metàfora o a l'ambigüitat. Cernuda em va ensenyar a llegir entre línies. Quan era un xiquet, aquesta i altres petites descobertes em van fer sentir que hi havia gent com jo. Encara ara, quan un estudiant m'escriu i em diu que gràcies a les meves classes ha sentit que algú parlava la seva llengua, em fa sentir orgullós i enormement recompensat.

La descoberta del desig per part del León no és unidireccional: hi ha el Noel, però també l'Esmael.

— Hi haurà lectors que se sentiran interrogats, quan s'adonin que el León desitja dos nois. El desig sexual és així, és complex i indomable. És tan salvatge que no es pot ajustar a una sola norma. De vegades l'únic que podem fer és escoltar-lo i ja està. Ara mateix hi ha moltes novel·les, pel·lícules i sèries centrades en relacions més tradicionals. Està molt bé. Però jo volia escriure una altra cosa.