BarcelonaFins a quin punt et pot transformar el fet de ser mare? A la protagonista de Canina, de Rachel Yoder, ocupar-se de la seva criatura de dos anys la connecta amb el seu costat més animal: si abans de la maternitat aspirava a ser artista, estar pendent de les exigències del petit nit i dia la trasbalsa de tal manera que comença a notar canvis. Li surt pèl al clatell i en altres llocs insospitats, li apareix una petita protuberància al final de l'esquena –que no triga a moure's com una cua– i té el desig irrefrenable d'atacar altres animals. La dona arriba a la conclusió que s'està convertint en una gossa. ¿Tindrà conseqüències terribles, el trànsit cap a l'animalitat, o li permetrà trobar la pau que la criança li havia robat? Publicada per Blackie Books i traduïda per Laura Ibáñez, Canina ha estat un gran èxit als Estats Units i està sent adaptada al cinema per Marielle Heller, amb Amy Adams com a actriu principal. Rachel Yoder ha passat per Barcelona per participar en el Festival 42 de Gèneres Fantàstics.

Tinc entès que hi ha dos elements que la van inspirar per escriure aquesta novel·la: tenir un fill i l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units.

— Vaig ser mare el 2014, i durant dos anys i mig no vaig tenir temps ni ganes d'escriure. És com si aquella pulsió que havia tingut tota la vida hagués desaparegut. Llavors va arribar l'elecció de Donald Trump, que em va indignar. Representava el pitjor de la masculinitat. Era misogin, es permetia dir coses desagradables a les dones... Em vaig anar omplint de ràbia i, finalment, vaig tenir la idea d'escriure un petit assaig sobre les sales de lactància.

A la novel·la en surt una, de sala de lactància.

— Haurien de ser llocs agradables i, en canvi, fan entre por i angúnia. Escriure sobre la sala de lactància va ser una experiència parcialment alliberadora. Però la maternitat no es limitava només a aquella petita habitació. Podia anar més enllà.

Podia ser l'infern que acabaria descrivint a la primera part de Canina.

— Aquesta novel·la no hauria estat possible sense els efectes d'acumular nits i nits dormint poc o gens. Si no descanses et vas tornant més i més agressiva. Et pots arribar a convertir en una fera!

¿Aquí és on va entrar en joc la idea de transformar la protagonista en gossa?

— La maternitat és central, a Canina, però no volia que fos un llibre només per a dones que l'haguessin viscut o que hi estiguessin interessades. Volia aproximar-me al tema de la manera més estranya i transgressora possible.

El resultat és entre terrorífic i divertit. La mare juga amb el seu fill com si fos un cadell de gos, i el nen arriba a dormir en una d'aquelles cistelles que es fan servir per transportar animals.

— Després de publicar la novel·la, hi ha hagut lectores que m'han confessat que havien començat a fer dormir els fills en llitets pensats per a gossos! També n'hi ha que m'han dit que havia escrit un llibre molt bèstia... però la majoria m'han dit que se sentien identificades amb els pensaments i emocions de la protagonista.

Pintes la maternitat com una experiència extrema.

— Ho és. Encara ens diuen que la maternitat és de color de rosa, fa olor de pólvores de talc i és suau com un llençol net. Això és mentida. La maternitat és bruta, fa pudor i pot arribar a ser molt desagradable.

Ho pot ser encara més si la parella és fora de casa durant tota la setmana, treballant, i no ve ni a dormir. Canina és una novel·la sobre el mal que pot arribar a fer la solitud, també. Hi estàs d'acord?

— Totalment. Als Estats Units hem passat de viure a prop dels pares i avis a marxar-ne lluny i a instal·lar-nos en urbanitzacions on ni tan sols coneixem els veïns. Això et fa sentir molt sola, si tens un bebè a càrrec teu i passes les 24 hores del dia amb ell.

La novel·la aborda també com encara moltes dones renuncien a la carrera professional un cop són mares.

— La societat està muntada de tal manera que les dones tenim un lloc assignat del qual ens costa molt sortir.

Hauria pogut ser el teu cas, també?

— Vaig créixer en una comunitat religiosa mennonita. Tothom tenia un rol assignat en funció del gènere: a les reunions familiars, els homes discutien de temes importants mentre les dones eren a la cuina. Jo no volia quedar-me a la cuina, preferia ser del grup de les discussions. Potser per això vaig abandonar la comunitat i vaig estudiar a la universitat. Van anar passant els anys i, poc després de ser mare, als 34 anys, em vaig adonar que tornava a viure reclosa a casa, amb la criatura. Havia caigut en la meva pròpia trampa.

Personalment, el que em feia més por de la novel·la no era quan la dona es convertia en gos, sinó aquell dia a dia monòton i frenètic que la va embogint.

— És un llibre de terror quotidià. De petita havia llegit molt Stephen King, Dean Koontz, Robin Cook... i m'agradaven les pel·lícules de David Cronenberg.

En una de les més conegudes, un científic es converteix en mosca.

— La meva idea era acostar el terror a la vida domèstica.

Hi ha un ús de la violència molt controlat, a la novel·la, potser diferent del que hauria escollit un home.

— Mentre escrivia mirava de deixar de banda la idea de la violència. Si la protagonista es convertia en una gossa salvatge, matar animals havia de formar part de la seva natura. Llavors vaig arribar a l'escena en què ella ataca el gat que viu amb ells a casa. Vaig dubtar molt si l'havia de mantenir o eliminar. El que em feia més por era que la protagonista fos capaç de matar algú a dins de la cuina de casa.

Les explosions de ràbia, siguin canines o humanes, són importants, a la novel·la. Per què?

— La ràbia és un sentiment que experimentes sovint, quan ets mare. Recordo que durant els primers tres anys de vida del meu fill, ell era capaç de treure'm de polleguera com ningú ho havia fet abans. Si hi pensava en fred, m'espantava arribar a aquest límit. Hi ha parts fosques de nosaltres que la maternitat fa aflorar. Les hauria pogut reprimir o mostrar-les.

La novel·la també desmunta la idea de la mare perfecta.

— La mare riallera, feliç i realitzada dedicant-se únicament al seu fill no existeix. Totes tenim més necessitats.

I el model capitalista us ho posa encara una mica més difícil. La protagonista del llibre pateix perquè se sent improductiva.

— M'agrada aquesta lectura. Aquesta novel·la vol posar a prova les estructures de poder sense, necessàriament, donar-hi una solució. Encara que deixi la galeria, ella no deixa de treballar en cap moment, perquè s'ocupa de la criatura i de la casa. Ho té sempre tot a punt. Però la societat no valora aquestes feines. No les considera productives, encara que siguin centrals per mantenir-ne el funcionament.

Igual que la protagonista de Canina, va ser a través de l'expressió artística que vas trobar una sortida a l'atzucac de ser mare.

— Sí. La creativitat i la imaginació poden obrir una petita porta en les nostres vides i ajudar-nos a trobar un nou camí.

El camí d'aquesta novel·la arribarà al cinema. Searchlight Pictures va pagar 25 milions de dòlars pels drets.

— La pel·lícula em fa il·lusió, però alhora ja no és el meu projecte. No el puc controlar, i no ho he de fer. El meu proper repte és tornar a trobar temps per escriure. Voldria tornar al format conte, que és d'on vinc. De fet, aquesta novel·la va sorgir del no-res. No sé si en faré cap altra.