Bodour Al Qasimi: "Fins fa poc, a les fires del sector editorial jo era l'única dona a la sala vip"

BarcelonaFa quinze anys, Bodour Al Qasimi –que ha sigut la convidada especial de l'últim Forum Edita i ha estat també a la Fira del Llibre de Frankfurt– es va decidir a fundar la seva pròpia editorial a Sharjah, capital d'un dels set Emirats Àrabs Units. Acabava de fer 30 anys i tenia una filla de 4. Filla de l'emir Sultan bin Muhammad al-Qasimi –que ocupa el càrrec des de fa mig segle–, Bodour no en tenia prou amb el futur que l'esperava com a princesa de l'emirat. S'ha acabat obrint camí en un món on, fins fa poc, les dones tenien poca presència. I no només continua al capdavant de l'empresa que va tirar endavant sinó que actualment presideix l'Associació Internacional d'Editors, amb membres d'una cinquantena de països repartits per tots els continents.

Com és que va fer el pas de convertir-se en editora? Abans devia portar una vida més tranquil·la...

— Va ser per accident, però també penso que era el destí que m'esperava. Vinc d'una família on els llibres han sigut molt importants. El meu pare és autor i editor. A casa, en comptes de posar-nos un plat a taula, ens hi posaven llibres: esmorzàvem, dinàvem i sopàvem literatura. Així i tot, a l'hora d'estudiar vaig escollir arqueologia i antropologia. No va ser fins que vaig ser mare que vaig decidir-me a provar sort com a editora.

Per què?

— La meva filla de 4 anys rebutjava els llibres infantils en àrab perquè deia que eren avorrits. Em va semblar que podia treballar per canviar aquesta idea, que segur que compartien més nens i nenes.

La seva editorial, Kalimat, ha acabat construint un catàleg de més de 400 títols. ¿Van ser difícils, els inicis?

— Em van posar a prova. Fa quinze anys, el sector editorial als Emirats Àrabs Units era molt reduït. El 2009 vaig fundar l'Associació d'Editors dels Emirats: al principi només tenia cinc membres. Ara som més de 200. En poc més d'una dècada, al meu país s'ha creat una indústria del llibre potent.

He llegit que factura 250 milions d'euros l'any. Quins són els principals reptes del sector, als Emirats?

— El creixement ha sigut molt gran. Tenim reptes en relació a la gestió dels drets d'autor, la llibertat de publicació, la impressió i distribució dels llibres i la possibilitat d'oferir continguts cada cop més diversos.

Sharjah, a més, s'ha convertit en clúster de l'edició de tota la regió, oi?

— Hem impulsat la fira del llibre més important de la regió. L'any passat va ser més gran que la de Frankfurt, que es va celebrar amb moltes restriccions a causa del covid 19. Hi ha un programa de tres dies per a professionals i, després, la fira s'obre deu dies al públic, es converteix en un gran festival literari. Cada cop més empreses opten per Sharjah com a seu editorial, tot i que tinguin presència en altres mercats, com l'indi o l'africà. Ens agrada ser un pont que connecta realitats molt diverses. Hi ha una part empresarial, però també cultural, en tot això, perquè volem ser un lloc on hi hagi un intercanvi potent d'idees i perspectives.

L'àrab mateix, la llengua en què publica Kalimat, és una llengua que travessa fronteres.

— Es parla en 21 països. Nosaltres vam començar centrant-nos en el públic infantil, però ara també publiquem narrativa per a adults i poesia.

Digui'm alguns autors que trobem al seu catàleg.

— Margaret Atwood, Julian Barnes, Pier Paolo Pasolini, James Baldwin, Truman Capote...

Quina mena de llibres infantils publiquen, a Kalimat?

— Un dels temes que ens interessa més és ser inclusius. Cal que aprenguem a acceptar els altres, també a partir de les seves diferències. Hem publicat llibres sobre autisme, tolerància racial i qüestions de gènere. Els protagonistes dels contes han de poder ser cecs o tenir síndrome de Down: a través de les seves històries podem ajudar a conscienciar els joves lectors i els seus pares.

¿La llibertat d'expressió i publicació és més gran que quan va començar l'editorial?

— Sí. Però penso que els canvis no es poden forçar. És el poble de cada país, el que els ha de demanar, i no que sigui algú de fora qui dicti què s'ha de fer. Els canvis arribaran a través de l'educació i de la conscienciació de la gent. Els llibres són una bona eina, en aquest sentit. Fem moltes xerrades en defensa de la llibertat d'expressió i sobre la importància de poder escriure des de la llibertat creativa.

Actualment presideix l'Associació Internacional d'Editors.

— Soc la segona dona que ocupa aquest càrrec en 125 anys d'història de l'associació. Les dones són la columna vertebral del món del llibre. N'hi ha moltes, però massa poques ocupant càrrecs directius. Fins fa poc, a les fires del sector editorial jo era l'única dona a la sala vip.

Ha canviat, això?

— Els equips editorials són cada vegada més diversos. També al meu país estem apostant per les dones. Al consell directiu l'Associació d'Editors dels Emirats hi ha cinc membres, i dos d'ells són dones.

Quines són les principals preocupacions de l'Associació Internacional d'Editors?

— Els drets d'autor i la llibertat d'expressió. La pandèmia ha empitjorat la pirateria digital, i també s'ha viscut un retrocés en matèria de llibertat d'expressió. Des de l'associació fem pressió perquè això canviï. Fa poc hem tingut bones notícies en relació a l'Aràbia Saudita i Mauritània: diversos autors i editors que estaven empresonats han estat alliberats. Dos dels focus on hi ha més vulneració de drets actualment és a la Xina i a diversos països llatinoamericans.

Com s'imagina d'aquí a cinc anys?

— Continuaré publicant llibres. L'edició forma part del meu ADN. Quan deixi de presidir l'Associació Internacional d'Editors vull descansar una mica, perquè actualment passo gran part de la meva vida volant d'un lloc a un altre. Tinc quatre fills i m'agradaria estar més amb ells.